Ronald Koeman 1963.Es un entrenador i ex-jugador de futbol holandès. Va destacar com a migcampista i defensor. Va jugar en els tres grans clubs neerlandesos, l'Ajax d'Amsterdam, el PSV Eindhoven i el Feyenoord. També va jugar a altres equips de arreu del món i com podem destacar (al futbol club Barcelona)va ser allà on va tenir molt d'exit.També va destacar amb la seva selecció neerlandesa de futbol amb la que va aconseguir proclamar-se campió de l'Eurocopa de 1988 a Anglaterra.
Malgrat ser una mica lent, va triomfar per la seva excel·lent tècnica, col·locació, visió de joc i, especialment, per la seva capacitat de lideratge sobre el terreny de joc. Tenia una gran passada de llarga distància i un potent xut que el va convertir en un especialista en el llançament de faltes i penals. Tenia una gran capacitat golejadora malgrat jugar com a defensa. Avans com ja os ho e dit que va triumfat amb el barça va ser a causa de que l'any 1992, gracies a un gol seu el futbol club barcelona es va proclamar campio de la copa d'europa, va ser a lèstadi de de Wembley Londres, Anglaterra, va ser un partit contra la sampdoria, va ser un gol de falta a la poroga.

Medallistes Espanyols

Espanya va tenir una gran intervenció en els jocs olímpics l'any 1992, any en que es celebraven a casa nostre, Barcelona. Va quedar sisena entre seixanta-quatre països, així que nosaltres volem felicitar a Espanya i sobretot els grans esportistes catalans i com no, els hi donem suport a tots ja que seria un gran honor per tots que poguéssim arribar al primer lloc. No us sembla?Espanya va aconseguir 13 medalles d'or, 7 de plata i 2 de bronze

Medallistas espanyols a Barcelona 92

· Fermín Cacho Ruiz -Atletisme 1.500 m -Or

· Daniel Plaza Montero -Atletisme 20 km marxa -Or

· José Manuel Bru Periñán -Ciclisme Quilòmetre Contrarellotge Pista -Or

· José Emilio Amavisca Gárate, Rafael Berges Marín, José Santiago Cañizares Ruiz, Abelardo Fernández Antuña, Albert Ferrer Llopis, Josep Guardiola Sala, Miguel Hernández Sánchez, Antonio Jiménez Sistachs, Mikel Lasa Goicoechea, Juan Manuel López Martínez, Javier Manjarín Pereda, Luis Enrique García Martínez, Francisco 'Kiko' Narváez Mochón, Alfonso Pérez Muñoz, Antonio Pinilla Miranda, Francisco Soler Atencia, Roberto Solozábal Villanueva, Francisco Veza Fragoso, Gabriel Vidal Nova, David Villabona Echalecue -Equipo futbol masculí -Or

· Mª Carmen Barea Cobos, Sonia Barri Gutiérrez, Mercedes Coghen Alberdingk, Celia Corretja Giner, Natalia Gómez Daurat, Anna Maiques Dern, Elisabeth Maragall Verge, Mª Isabel Martínez de Murguía Embarba, Nuria Olivé Vancells, Virginia Ramírez Medino, Mª Ángeles Rodríguez Suárez, Nagore Gabellanes Marieta, Mª Victoria González Laguillo, Silvia Manrique Pérez, Teresa Motos Izeta, Maider Tellería Goñi -Equipo hoquei femení -Or

· Miriam Blasco Soto -Judo 56 kg -Or

· Almudena Muñoz Martínez -Judo 52 kg-Or

· Martín López-Zubero Purcell -Natació 200 m esquena -Or

· Alfonso Menéndez Vallín, Juan Carlos Folgat Romero, Antonio Vázquez Megido -Tir amb arc per equips -Or

· Domingo José Manrique de Lara Peñate, Luis Doreste Blanc -Vela Flying Dutchman -Or

· Francisco Sánchez Luna Vela, Jordi Joan Calafat Estelrich Vela 470 masculí Or Patricia Guerra Cabrera, Theresa Zabell Lucas -Vela 470 femení -Or

· José María Van Der Ploeg -Vela classe Finn -Or

· Antonio Peñalver Asensio -Atletisme Decatló -Plata

· Faustino Reyes López -Boxa 57 kg -Plata

· Carolina Pascual Gracia -Gimnàstica rítmica -Plata

· Rubén Mitjavila Jover Equip, Josep Picó Lladó, Ricardo Sánchez Alarcón, Manuel Silvestre Sánchez, Miguel Ángel 'Miki' Oca Gaia, Daniel Ballart Sans, Sergi Pedrerol Caballé, Manuel Estiarte Duocastella, Pedro Francisco García Aguado, Salvador Gómez Agüera, Marco González Junquera, Jesús Rollán Prada, Jordi Sans Juan -Equipo waterpolo masculí -Plata

· Jordi Arrese Castañé -Tennis individual -Plata

· Conchita Martínez Bernat, Arantxa Sánchez Vicario -Tennis dobles -Plata

· Natalia Via-Dufresne Pereña -Vela classe Europa -Plata

· Javier García Chico Atletisme -Salt amb Perxa -Bronze

· Arantxa Sánchez Vicario -Tennis individual -Bronze

Kate Moss

La jove i primíssima Kate Moss es va donar a conèixer com a model de Calvin klein en la dècada dels 90. Una “bellesa” fràgil, diferent ja va enganxar a la gent en els seus primers pasos. Qui ho hagués dit que es convertiria en l’icono de l’estil de les dones del mon sencer.

Cada aparició de Kate posa de moda una peça, des de les mes conegudes Uggs fins a les camises Heavys. Tot en ella va ser i continua sent una tendència

l'institut nacional d'educació física de catalunya.

Es va encarragar el projecte de la universitat de l'esport a Ricard Bofill, i una vegada acabats els jocs olimpics aquesta universitat es va quedar amb aquest nom.
S'atribueix una important participació en el disseny d'aquest edifici a peter Hodgkinson. Aquesta construcció la formen 2 edificis simètrics, de 4 plantes, unides per un vestíbul. Hi han 2 patis coberts, un del quals vaservir de marc a les competicions de lluita lliure i lluita greco-romana.
En l'altre si van posar 4 taìssos de calentament.

La dècada del Flash

Tot a principis els anys 90 era enorme: pentinats voluminosos, joies grans, gran quantitat de maquillatge, grans hombreres... Inclus l’estil imposat era grandios..
Michael Jackson va causar furor amb les jaquetes de cuir vermell y tot el que tingues cremalleres. També la Madonna crear una gran devoció per les Creus, les cadenes, y els bracelets de coucho.
En les reunions de dones, el poder era el que dominava, amb les seves amples hombreres, cintures petites, faldilles rectes i altissims talons que tenien com a defecte una agressiva feminitat. Els vestits de chanel van reviure, aconseguint una imatge ideal i conservadora. El mateix temps els “jeans” van començar a fer-se increïblement mes comuns, sent fabricats per grans dissanyadors de principis de la Dècada.
A partir del 1993 tot això va començar a canviar quan Nirvana va començar a sonar en les emissores de radio, influenciant d’una manera molt gran els joves de llavors amb la seva manera d vestir, que es van volcà capa les botigues de segona mà, o a les mes barates per tal d’aconseguir jerseis llargs, pantalons estripats i descosits.

Incesticide i el principis de la era "grunge"

Incesticide és una compilació de rareses, sides b i altres enregistraments d'estudi llançat per el grup Nirvana el 14 de desembre de 1992 a Europa i l'endemà en Estats Units, per mitjà de Geffen Records en col·laboració amb Sub Pop. L'àlbum va arribar el lloc 39 en Billboard 200.

Llista de cançons

"Dive" - 3:55
"Sliver" - 2:16
"Stain" - 2:40
"Been a Son" - 1:55
"Turnaround" (Devo) - 2:19
"Molly's Lips" (The Vaselines) - 1:54
"Son of a Gun" (The Vaselines) - 2:48
"(New Wave) Polly" - 1:47
"Beeswax" - 2:50
"Downer" - 1:43
"Mexican Seafood" - 1:55
"Hairspray Queen" - 4:13
"Aero Zeppelin" - 4:41
"Big Long Now" - 5:03
"Aneurysm"- 4:36

Nirvana va ser un cèlebre grup nord-americà de grunge, procedent de Aberdeen, Washington. Amb l'èxit del senzill "Smells Like Teen Spirit", de l'àlbum Nevermind, Nirvana va escalar els llistats de música en tot el món i va iniciar l'explosió del que fins a aquest moment era punk underground i rock alternatiu en l'escena musical mundial, en un moviment al que els mitjans de l'època es referirien com "grunge".

Com líder de la banda, Kurt Cobain es va trobar a si mateix referit en els mitjans de comunicació com "el portaveu d'una generació", i a Nirvana com el "grup símbol" de la "Generació X" .

La curta carrera de Nirvana va concloure amb la mort de Cobain en 1994, però la seva popularitat va créixer encara més en els anys posteriors.

El grunge i la generació X

• Grunge:El moviment grunge és un gènere musical, inspirat en el punk i en el hard rock, amb tota l'essència del indie rock. Sorgeix a la fi de la dècada dels vuitanta i a principis dels noranta, amb membres provinents de l'època coneguda popularment com la Generació X. Bandes provinents de les ciutats del Pacífic Nord-oest dels Estats Units, com Seattle, Olympia, Washington, i Portland, Oregon, van fer del grunge un gènere músical molt popular
  Com estil musical, es caracteritza per les guitarres distorsionades, melodies repetitives, i bateria pesada. El grunge també és denominat popularment com el Seattle Sound (so de Seattle)


• Generació X:El terme Generació X s'utilitza normalment per a referir-se a les persones nascudes en els anys 1970. Es debateixen les dates exactes que defineixen a aquesta generació, però se sol considerar rangs com 1963-1978 o 1961-1981. També s'ha definit com les persones que van viure els seus anys d'adolescència en els anys 1980, nascuts després dels del baby boom. La Generació X, com moltes altres, va ser definida per la seva música, especialment la de tipus Indie Rock i el Hard rock amb bandes com Sonic youth, REM, Pixies, Mudhoney, Pearl Jam i Nirvana

Per nosaltres i per molta mes gent, el grup nirvana, amb el seu disc de estudi incesticide, va marcar un abans i un desprès dins del panorama musical mundial, deixa'n darrera seu una llarga llista de cançons plenes de energia i sentiment que han abolit a milions de seguidors del grup que encara , amb la dissolució del grup, son fidels a la seva trajectòria musical.

http://www.nirvanaclub.com/

Fermín Cacho

Fermín Cacho Ruiz



(Ágreda, Soria; 16 de febrer de 1969); atleta espanyol.


Entrenat per Enrique Pascual.

Considerat com un dels millors atletes espanyols de tots els temps, en el seu ampli palmarès s'ha de destacar la medalla d'or assolida en els 1.500 metres en els Jocs Olímpics de Barcelona en 1992.

Va ser medalla de plata en la mateixa prova dels Jocs de Atlanta en 1996.

Sempre en la prova de 1500 metres llisos, es va proclamar una vegada campió d'Europa, en els Europeus de 1994 i també posseïx una medalla de bronze obtinguda en l'Europeu de 1998.

En els Campionats del Món, va obtenir dos importants subcampionats en els anys 1993 i 1997.
En pista coberta destaquen les medalles de plata en el Campionat del Món celebrat a Sevilla en 1991 i en el Campionat d'Europa de 1990 en Glasgow.
Va ser set vegades campió d'Espanya.
La seva millor marca en 1500 metres de 3:28.95, aconseguida el 13 d'agost de 1997 a Zuric, contínua sent record d'Espanya i d'Europa de l'especialitat, i la cinquena millor marca mundial de tots els temps.


Per tot això al 1999 la Federació Internacional d'Atletisme el va escollir com a "Millor Atleta Europeu de la Història". També ha rebut la Medalla d'or de la Real Ordre del Mèrit Esportiu. Després d'acabar la seva carrera com a corredor es va dedicar a acompanyar a l'equip espanyol d'atletisme, ho va fer a la Final de 1ª Divisió de 2004, disputada a Istanbul, i a Màlaga. Però al 2006 Fermín Cacho es va convertir en el nou president del Iliturgi, equip de futbol de Andújar, que juga en la Primera Divisió Andalusa.

Barcelona 1992

Estadi Olimpic de Monjuic

Mascota dels joc olipics

Iniciats originalment a l'antiga Grècia, van ésser recuperats pel baró de Coubertin a la fi del segle XIX. Els primers jocs de l'era moderna s'organitzaren a Atenes el 1896. Actualment se celebren els Jocs Olímpics d'estiu cada quatre anys en els anys múltiples de quatre, i els Jocs Olímpics d’hivern també cada quatre anys, en els altres anys parells no múltiples de quatre. Els primers Jocs Olímpics d'hivern es disputaren a Chamonix (França) el 1924

La cerimònia inaugural va tenir lloc al remodelat Estadi Olímpic de Montjuïc (al que posteriorment, se li va donar el nom de Lluís Companys), que tot i que va ésser inaugurat en ocasió de l'Exposició Universal de 1929, fou renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92, conservant només la façana.
Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, al voltant d'aquest estadi, s'hi aixecà l'Anella Olímpica, formada per les piscines Picornell, les piscines de salts de Montjuïc, el camp de hoquei de Pau Negre , el Palau Sant Jordi, l'edifici de l'INEF i d' altres instal·lacions.
També es constuïren noves instal·lacions arreu de la ciutat com el poliesportiu de l'Espanya Industrial al barri d'Hostafrancs on es desenvoluparen les competicions d'halterofília.
Els Jocs Olímpics es vàren caracteritzar per la seva descentralització en diferents sub-seus properes a la ciutat que van suposar un important esforç de renovació d'infraestructures i de divulgació de la imatge de la ciutat a tot el món.

El *Medaller espanyol. L'esport espanyol que en tota la història només havia aconseguit 26 medalles olímpiques, va donar per primera vegada la talla en els primers jocs olímpics organitzats a casa, on va obtenir 22 medalles.

Els Jocs de la XXV-a Olimpiada han fet de Barcelona el punt de mira de millions de persones arreu del món. Sembla que Barcelona hagi estat redescoberta. Tothom en parla. La premsa i la televisió ens ha portat imatges que semblen venir d'un país de meravelles. Imatges de la ciutat sencera, dels seus monuments distintius, del Barri Gòtic, de la Vila Olímpica, del flamant Palau Sant Jordi, de les nombroses instal·lacions esportives i del Estadi Olímpic de Montjuïc. Estadi de Montjuïc, per alguns de la meva generació ple de records i de certa nostàlgia. Mentalment veig aquest estadi com era fa 56 anys. Grups de jovenets força engrescats i plens d'il·lusions hi anaven diàriament per entrenar-se, amb el propòsit de poder-se qualificar i poder participar a l'Olimpiada de Barcelona. Sí, dic bé, a l'Olimpiada de Barcelona, que havia de tenir lloc fa exactament 56 anys, encara que avui no es parli molt d'aquell esdeveniment. Però abans de continuar la història d'aquella olimpiada, dissortadament frustrada per tràgiques circumstàncies, girem els fulls del llibre del temps i repassem breument la història dels Jocs Olímpics moderns.
El seu iniciador fou el francés Pierre de Coubertin, un humanista que creia que la participació d'homes de tot el món en competicions esportives aportaria un esperit d'amistat, de germanor i de comprensió entre els participants sigui quin sigui el seu origen ètnic, les seves creences i la seva posició social. Diguem de pas que els objectius idealistes d'en Pierre de Coubertin no se han realitzat completament i els Jocs han quedat molt sovint desvirtuats per manipulacions polítiques, racisme, intolerància, comercialisme i l'ambició de voler guanyar a tota costa, emprant per aconseguir-ho, mitjans molt poc ètics, en contrast amb el desig expressat per en Coubertin quan diu: "Lo més important en els Jocs Olímpics no és guanyar, sinó participar; lo més important en la vida no és el triomf, sinó l'esforç per acoseguir-ho".
L'ideal que Pierre de Coubertin proposa als participants no s'identifica pas a la sola victòria, sinó al esperit cavalleresc de l'esport, la seva pràctica desinteressada, l'acceptació cortesa de la sort, favorable o adversa, la col·laboració amistosa entre les nacions, les races i els homes en general, objectius que constitueixen elements morals d'un valor elevat i que el públic sap igualment apreciar.
La primera Olimpiada moderna va tenir lloc a Atenas a l'any 1896 i des de llavors, llevat dels anys de les dues guerres mundials, es celebra cada quatre anys a una ciutat diferent. Ja des del principi del moviment olímpic, els barcelonins han demostrat un interès molt gran per els Jocs. Quan es va construir l'estadi de Montjuïc a l'any 1929, va ser amb l'intenció de posseir les instal·lacions requerides per poder organitzar-los. En efecte Barcelona va presentar, al seu degut temps, la candidatura per celebrar els Jocs de la XI-a Olimpiada prevista per l'any 1936.
El Comité Olímpic Internacional es va reunir a Barcelona a l'any 1931, però els seus membres no van arribar a posar-se d'acord. Va ser un any més tard, a Los Angeles, que per votació es va elegir Berlin. Aquesta ciutat va obtenir 43 sufragis contra 16 per Barcelona i 8 abstencions. Aleshores a Alemanya havia un règim políticament centrista que semblava que pogués organitzar els Jocs amb certa garantia d'imparcialitat, però en gener de 1933 Adolf Hitler va ocupar el poder i de seguida va introduir lleis de caràcter racista. L'imparcialitat ja no era possible malgrat les promeses fetes per Hitler a Baillet-Latour, president del Comitè Olimpic Internacional.
El 15 de setembre de 1935 Hitler va proclamar les Lleis de Nuremberg privant els jueus de la nacionalitat alemanya i al mateix temps va intensificar la persecució feroç contra tots els seus opositors polítics. Aquestes circumstàncies van crear una atmósfera de malestar. Molts esportius es van negar a ser instruments de la màquina de propaganda nazi i a molts països es van crear comissions a fi de trobar una alternativa als Jocs de Berlin. El lloc idoni era Barcelona que, com hem dit més amunt, ja havia presentat la seva candidatura uns anys abans. Com a resultat es va crear el Comitè de l'Olimpiada Popular de Barcelona sota la presidència d'en Josep Antoni Trabal; el secretari fou en Jaume Miravitlles, conseller de la Generalitat de Catalunya i la data prevista fou del 19 al 26 de juliol. Aviat van arribar adhesions de França, Estats Units, Suïssa, Canadà, Grècia, Suècia, Marroc i molts altres. Per raons òbvies no van arribar adhesions d'Alemanya però, en canvi, s'inscriviren molts alemanys que residien fora del seu país i als quals la participació als Jocs de Berlin estava vedada.
A la tarda del dissabte del dia 18 de juliol, l'estadi de Montjuïc bullia d'activitat. Molts atletes estrangers s'hi trobaven per entrenar-se i per confraternitzar amb altres participants dels Jocs. També s'hi trobaven molts joves barcelonins membres de la secció esportiva de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, de l'Escola del Treball de Barcelona i d'altres clubs locals. Aquests jovenets havien de practicar exercicis gimnàstics per ser presentats l'endemà. Els contactes entre ambdós grups van ser força interessants i instructius malgrat els evidents problemes lingüístics La major part dels forasters no parlaven gens d'espanyol. Alguns d'ells empraven mots que acabaven d'aprendre i que pronunciaven terriblement donant lloc a interpretacions divertides. Jo mateix vaig intentar emprar els pocs coneixements que tenia del francès, però sense gaire èxit. Maneres afables i caluroses estretes de mà reemplaçaven les paraules.
L'ambient era molt fraternal. Per la primera vegada de la meva vida vaig tenir l'oportunitat de relacionar-me directament amb persones d'altres països. Aquella experiència va reforçar la meva convicció de que era desitjable fomentar el sentiment d'amistat entre persones de diversos orígens ètnics i nacionals. L'entusiasme i la eufòria flotaven sobre l'estadi però, malhauradament, mitigats per un sentiment de temor i de tensió. Durant tot el dia corrien rumors molt alarmants sobre una imminent rebel·lió militar. El govern assegurava que tenia la situació controlada, però ningú s'ho creia. Quan els joves gimnastes es preparaven per practicar els seus exercicis, un dels organitzadors va anunciar amb veu afligida: "Mans feixistes han sabotejat les instal·lacions elèctriques. Resoldrem el problema i demà tot estarà prest per la inauguració dels Jocs".
Paral·lelament a les competicions esportives havia de tenir lloc l'Olimpiada Cultural i ja s' havien previst més de 3000 manifestacions folklòriques. Entre els participants a les activitats culturals s'hi trobava el gran violoncel·liste Pau Casals.
La nit del 18 de juliol Pau Casals dirigia els assaigs de la Novena Simfonia de Beethoven que l'orquestra, amb la col·laboració del cor de l'Orfeó Gracienc, havia d'executar l'endemà al Teatre Grec de Montjuïc a la inauguració de l'Olimpiada. Durant l'assaig es va presentar un emissari oficial qui, amb la veu alterada, va cridar: "Suspeneu l'assaig. Tenim noticies que aquesta nit hi haurà un alçament militar a tota Espanya. El concert i l'Olimpiada han estat suspesos. Abandoneu tots, immediatament, el local".

jocs olimpics del 1992

Barcelona va acollir els Jocs d'Estiu de la *XXV Olimpíada de l'època moderna , del 25 de juliol al 9 d'agost de 1.992 Per a l'ocasió es va remodelar completament l'Estadi de Montjuïc ( ara Estadi Olímpic ) i es van construir nombrosos pavellons esportius , el més emblemàtic d'ells el Palau Sant Jordi. L'aspiració de Barcelona a ser seu olímpica data de 1.924 , primera ocasió que va presentar la seva candidatura per a les Olimpíades. També ho va fer en 1.936 i 1.972 , veient per fi realitzat la seva obstinació en les de 1.992 L'Olimpíada de Barcelona va batre *records d'organització : van participar 10.000 atletes de 165 Comitès Olímpics Nacionals , es va construir una Vila Olímpica per a 15.000 persones (l'allotjament dels atletes va ser gratuït per primera vegada en la història olímpica) ; 3500 milions de persones van veure per televisió les cerimònies d'obertura i clausura. Per primera vegada cap país va boicotejar les Olimpíades. La Sud-àfrica de Mandela va ser rebuda de nou en l'escena internacional i Alemanya va competir com un país unificat després de la caiguda del mur de Berlín en 1989. Fins i tot Afganistan va participar en la cerimònia inaugural, a pesar de no tenir cap atleta preparat per a competir en els jocs. La cerimònia d'inauguració va ser espectacular i es calcula que va ser seguida en televisió per 2.000 milions de persones en tot el món

F.C.Barcelona 1992

¡¡ GOL DE KOEMAN A LA FINAL DE LA CHAMPIONS LEAGE !!

Es el minut 111 de partit, falta poc perquè s'acabi la segona part de la pròrroga i el que menys ja està pensant en una nova tanda de penals igual que en la final de Sevilla, aquesta final que ningú no vol recordar. Aquesta falta era una oportunitat perfecta per desfer l'empat a zero en el marcador, era el moment idoni per entrar tot d'una en la història com els millors d'Europa i deixar enrere les finals de Berna en el 61 i Sevilla en el 86.

La falta era indirecta i la barrera estava mal situada. Havia de tocar més aviat un del Barça perquè Koeman pogués xutar i això feia que els italians sortissin ràpid a parar la pilota. Aleshores es va fer el triangle màgic, el trident que mai no oblidarem: toca Stoichkov, per a Bakero, pica Koemaaaannnn... *goooooooooool! Gol de Koeman! Gol de Barça en la final de la Copa d'Europa! Catalunya sencera i tots els racons blaugranes del món van saltar davant aquest gol que per fi feia al Barça el rei d'Europa.



Es va patir, enrere quedava Kaiserlautern, quedava la lligueta la lliga on es va haver d'esperar fins l'últim partit per certificar la passada a la final, i sobretot enrere quedaven aquestes dues finals que tant van fer mal perdre.

¡¡ UNA TEMPORADA RODONA AMB AQUESTA PLANTILLA !!




Una temporada rodona. L'equip va fer un fùtbol de somnis que va enamorar a tot EUROPA. A més de guaña la champions league tambe va poger conquistar la lliga, a la ultima jornada a Tenerife amb un gol de Jose Mari Bakero. I tambe va poger conquistar la COPA CATALUNYA, la COPA DEL REY i la SUPERCOPA D'ESPAÑA. Aquest es el motiu de perque tambe a part de dream team li van dir l'any de les cinc copas.


Jugadors més utilitzats aquesta temporada: Zubizarreta, Nando, Koeman, Nadal, Guardiola, Goicoxea, Bakero, Stoichkov, Laudrup, Amor, Eusebio, Begiristain, Julio Salinas, Juan Carlos i Witschge.

Pichichi de l'equip: Stoichov (17 gols)

Entrenador: Johan cruyff

presidentdel barça : Nuñez



¡¡ UN PALMARÈS ESPECTACULAR !!


Entre les quatre seccions professionals - Futbol, Bàsquet, Handbol i Hockey sobre Patins, el FC Barcelona ha obtingut 26 Copes d'Europa. És el club que més conquestes té en totes les competicions i també l'únic que ha participat de forma ininterrompuda en tots els torneigos europeus creats des del 1955.

També és l'equip amb més títols en l'extingida Recopa d'Europa (4 en total). Ostenta l'actualitat el títol de la Lliga de Campions (antiga Copa d'Europa) obtingut a París, després de guanyar 2-1 a l'Arsenal FC en l'estadi Saint-Denis.

A nivell local, és el club de futbol que més títols ha aconseguit en la Copa del Rei: 24 en la seva totalitat. Aquest tornejo abans es denominava Copa d'Espanya (entre 1902 i 1936) i Copa del Generalíssim (entre 1938 i 1976). Té 18 títols de lliga i set Supercopas d'Espanya. Posseeix 22 títols de l'expirat Campionat de Catalunya i cinc de l'actual Copa Catalunya.



¡¡FITXA TÈCNICA DEL CLUB !!


Nom: Futbol Club Barcelona

Data de fundació: 8 de desembre de 1899

Fundador: Joan Gamper

President actual: Joan Laporta

Seccions: Futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins (professionals); voleibol, atletisme, futbol sala, hoquei sobre gel, hoquei sobre herba, rugbi, patinatge artístic, ciclisme, futbol femení, futbol sala, beisbol; bàsquet amb cadira de rodes i bàsquet femení (associades)

Estadi de futbol: Camp Nou (98.260 espectadors, any 2005)

Altres instal·lacions: Palau Blaugrana (7.400 espectadors, any 2005) i Miniestadi (15.276 espectadors, any 2005).

Socis: 130.000 (2005)

Nº de penyes barcelonistes en tot el món:1.333 (2006)


¡¡ EVOLUCIÓ DE L'ESCUT DEL BARÇA!!

Pep Guardiola

Josep Guardiola Sala (n. Santpedor, Barcelona, Espanya, 18 de gener de 1971), ex futbolista espanyol.

Biografia

Va arribar a l'equip del FC Barcelona el 28 de juny de 1984, procedent del Gimnàstic de Manresa. El 8 d'agost de 1992, Guardiola va guanyar la medalla d'or en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en la final jugada en el Camp Nou contra Polònia. El 14 d'octubre d'aquest mateix any va realitzar la seva primera aparició amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual va marcar 5 gols fins a l'any 2000.

En el Barça

En la seva arribada va continuar militant en la categoria de juvenils fins a l'any 1990. A partir de 1991, Johan Cruyff ho va seleccionar com mig centre del primer equip. Es va adaptar immediatament a aquest rol, a pesar de la seva joventut, i durant diversos anys va ser el "director d'orquestra" del memorable Dream Team. Després de la retirada de José Mari Bakero , Guardiola es va fer amb la capitania de l'equip. A partir d'aquest moment va ser símbol i referència futbolística del Barcelona. Des dels seus inicis, Josep Guardiola va destacar per la seva excepcional visió de joc, així com per la precisió en el copejo del baló. Aquestes qualitats, unides amb el seu gran carisma i personalitat li van servir per a erigir-se en el líder i director del seu equip en el terreny de joc, una projecció en el camp del seu entrenador. El 20 de maig de 1992, va aconseguir al costat de jugadors menjo Hristo Stoichkov, José Mari Bakero, Albert Ferrer, Ronald Koeman, Andoni Zubizarreta o Michael Laudrup, la primera de les dues Copes d'Europa del Barça, posant el fermall d'or uns dies més tard a una temporada inoblidable, al guanyar una Lliga Espanyola de Futbol que semblava perduda gràcies a la victòria en l'últim partit del CD Tenerife enfront del Reial Madrid. Els anys 1993 i 1994 també van acabar amb lligues guanyades in-extremis en l'última jornada, però amb l'afegit amarg de dues decepcions en la ja cridada Lliga de Campions, especialment per la final perduda per golejada a Atenes contra el AC Milan en 1994. L'època sota les ordres de Louis van Gaal va resultar més anodina en espectacle, a pesar de guanyar nombrosos títols, com les lligues de les temporades 1997-98 i 1998-99, amb Guardiola com protagonista del joc d'un Barcelona plagat de neerlandesos, i amb Rivaldo, Luis Figo o Patrick Kluivert menjo estavelles. Una greu lesió produïda el 31 d'agost de 2000 ho va deixar uns mesos lluny dels terrenys de joc. Altres lesions importants en la seva carrera van ser les quals li van apartar dels mundials de França (1998) i de Corea-Japó (2002). Guardiola va abandonar l'equip del FC Barcelona el 11 d'abril de 2001, després de 379 partits jugats, dels quals va guanyar 224, va empatar 82 i va perdre 73.

Hristo Stoichkov

Hristo Stoichkov (Plovdiv, Bulgària, 8 de febrer de 1966), futbolista i entrenador búlgar.

Biografia

Va debutar en 1981 en un equip de 2ª divisió de Bulgària, el Maritza Plovdiv, per a fitxar en 1982 pel Zhevros Jarmanli. Va Ser traspassat al CSKA Sofia en 1985, on va guanyar tres lligues i quatre copes de Bulgària. Al juliol de 1990 va fitxar pel Futbol Club Barcelona, que va pagar per ell 400 milions pessetes, i amb el qual va guanyar quatre lligues consecutives, la Copa d'Europa (1992), tres Supercopas espanyoles i uneixi Supercopa d'Europa (1993). Durant aquesta època Hristo es va convertir en una estrella del Barça, per a molts és un dels millors jugadors que han passat pel camp Nou. A més va ser un dels protagonistes indiscutibles del cridat Dream Team blaugrana, juntament amb Andoni Zubizarreta, Albert Ferrer, Ronald Koeman, Miguel Ángel Nadal, Josep Guardiola, José Mari Bakero, Michael Laudrup, Eusebio Sacristán, Txiki Begiristain, Julio Salines i més tard, Romário En la temporada 1990-91 va ser sancionat durant més de mitja temporada per trepitjar a l'àrbitre Urízar Azpizarte. En 1995 va fitxar pel Parma italià, però va regressar al FC Barcelona en 1996, equip que va abandonar per a regressar al CSKA de Sofia en 1998. Després va jugar en AL Nasr d'Aràbia Saudita, en el Kashiwa Reysol japonès, en el Chicago Fire i en el D. de C. United d'Estats Units, on va penjar les botes en 2004. Ha estat guardonat amb la Bota d'Or, al costat del mexicà Hugo Sánchez en 1990, Baló d'Or (1994) i segon millor jugador del món segons la FIFA en 1995. Està inclòs en la llista FIFA 100. Amb la selecció del seu país va arribar les semifinals de la Copa Mundial de Futbol de 1994. Després de 17 anys en la selecció, va jugar el seu últim partit amb el combinat búlgar enfront d'Anglaterra en 1999.