A Osona l'any 1992 hi havia aproximadament 617 nens i 537 nenes que havien complert el seu primer any de vida. Avuí aquells infants són nois i noies que estan a punt d'acabar els seus estudis d'ESO. Alguns d'ells s'han format a l'IES Vic. Aquest és el blog dels alumnes de 4r. d'ESO de l'IES Vic, on recullen una part dels esdeveniments que es van produir en un any tant importants per nosaltres
jueves, 14 de junio de 2007
Ronald Koeman 1963.Es un entrenador i ex-jugador de futbol holandès. Va destacar com a migcampista i defensor. Va jugar en els tres grans clubs neerlandesos, l'Ajax d'Amsterdam, el PSV Eindhoven i el Feyenoord. També va jugar a altres equips de arreu del món i com podem destacar (al futbol club Barcelona)va ser allà on va tenir molt d'exit.També va destacar amb la seva selecció neerlandesa de futbol amb la que va aconseguir proclamar-se campió de l'Eurocopa de 1988 a Anglaterra. Malgrat ser una mica lent, va triomfar per la seva excel·lent tècnica, col·locació, visió de joc i, especialment, per la seva capacitat de lideratge sobre el terreny de joc. Tenia una gran passada de llarga distància i un potent xut que el va convertir en un especialista en el llançament de faltes i penals. Tenia una gran capacitat golejadora malgrat jugar com a defensa. Avans com ja os ho e dit que va triumfat amb el barça va ser a causa de que l'any 1992, gracies a un gol seu el futbol club barcelona es va proclamar campio de la copa d'europa, va ser a lèstadi de de Wembley Londres, Anglaterra, va ser un partit contra la sampdoria, va ser un gol de falta a la poroga.
Espanya va tenir una gran intervenció en els jocs olímpics l'any 1992, any en que es celebraven a casa nostre, Barcelona. Va quedar sisena entre seixanta-quatre països, així que nosaltres volem felicitar a Espanya i sobretot els grans esportistes catalans i com no, els hi donem suport a tots ja que seria un gran honor per tots que poguéssim arribar al primer lloc. No us sembla?Espanya va aconseguir 13 medalles d'or, 7 de plata i 2 de bronze
Medallistas espanyols a Barcelona 92
· Fermín Cacho Ruiz -Atletisme 1.500 m -Or
· Daniel Plaza Montero -Atletisme 20 km marxa -Or
· José Manuel Bru Periñán -Ciclisme Quilòmetre Contrarellotge Pista -Or
· José Emilio Amavisca Gárate, Rafael Berges Marín, José Santiago Cañizares Ruiz, Abelardo Fernández Antuña, Albert Ferrer Llopis, Josep Guardiola Sala, Miguel Hernández Sánchez, Antonio Jiménez Sistachs, Mikel Lasa Goicoechea, Juan Manuel López Martínez, Javier Manjarín Pereda, Luis Enrique García Martínez, Francisco 'Kiko' Narváez Mochón, Alfonso Pérez Muñoz, Antonio Pinilla Miranda, Francisco Soler Atencia, Roberto Solozábal Villanueva, Francisco Veza Fragoso, Gabriel Vidal Nova, David Villabona Echalecue -Equipo futbol masculí -Or
· Mª Carmen Barea Cobos, Sonia Barri Gutiérrez, Mercedes Coghen Alberdingk, Celia Corretja Giner, Natalia Gómez Daurat, Anna Maiques Dern, Elisabeth Maragall Verge, Mª Isabel Martínez de Murguía Embarba, Nuria Olivé Vancells, Virginia Ramírez Medino, Mª Ángeles Rodríguez Suárez, Nagore Gabellanes Marieta, Mª Victoria González Laguillo, Silvia Manrique Pérez, Teresa Motos Izeta, Maider Tellería Goñi -Equipo hoquei femení -Or
· Miriam Blasco Soto -Judo 56 kg -Or
· Almudena Muñoz Martínez -Judo 52 kg-Or
· Martín López-Zubero Purcell -Natació 200 m esquena -Or
· Alfonso Menéndez Vallín, Juan Carlos Folgat Romero, Antonio Vázquez Megido -Tir amb arc per equips -Or
· Domingo José Manrique de Lara Peñate, Luis Doreste Blanc -Vela Flying Dutchman -Or
· Francisco Sánchez Luna Vela, Jordi Joan Calafat Estelrich Vela 470 masculí Or Patricia Guerra Cabrera, Theresa Zabell Lucas -Vela 470 femení -Or
· José María Van Der Ploeg -Vela classe Finn -Or
· Antonio Peñalver Asensio -Atletisme Decatló -Plata
· Rubén Mitjavila Jover Equip, Josep Picó Lladó, Ricardo Sánchez Alarcón, Manuel Silvestre Sánchez, Miguel Ángel 'Miki' Oca Gaia, Daniel Ballart Sans, Sergi Pedrerol Caballé, Manuel Estiarte Duocastella, Pedro Francisco García Aguado, Salvador Gómez Agüera, Marco González Junquera, Jesús Rollán Prada, Jordi Sans Juan -Equipo waterpolo masculí -Plata
La jove i primíssima Kate Moss es va donar a conèixer com a model de Calvin klein en la dècada dels 90. Una “bellesa” fràgil, diferent ja va enganxar a la gent en els seus primers pasos. Qui ho hagués dit que es convertiria en l’icono de l’estil de les dones del mon sencer.
Cada aparició de Kate posa de moda una peça, des de les mes conegudes Uggs fins a les camises Heavys. Tot en ella va ser i continua sent una tendència
Es va encarragar el projecte de la universitat de l'esport a Ricard Bofill, i una vegada acabats els jocs olimpics aquesta universitat es va quedar amb aquest nom. S'atribueix una important participació en el disseny d'aquest edifici a peter Hodgkinson. Aquesta construcció la formen 2 edificis simètrics, de 4 plantes, unides per un vestíbul. Hi han 2 patis coberts, un del quals vaservir de marc a les competicions de lluita lliure i lluita greco-romana. En l'altre si van posar 4 taìssos de calentament.
Tot a principis els anys 90 era enorme: pentinats voluminosos, joies grans, gran quantitat de maquillatge, grans hombreres... Inclus l’estil imposat era grandios.. Michael Jackson va causar furor amb les jaquetes de cuir vermell y tot el que tingues cremalleres. També la Madonna crear una gran devoció per les Creus, les cadenes, y els bracelets de coucho. En les reunions de dones, el poder era el que dominava, amb les seves amples hombreres, cintures petites, faldilles rectes i altissims talons que tenien com a defecte una agressiva feminitat. Els vestits de chanel van reviure, aconseguint una imatge ideal i conservadora. El mateix temps els “jeans” van començar a fer-se increïblement mes comuns, sent fabricats per grans dissanyadors de principis de la Dècada. A partir del 1993 tot això va començar a canviar quan Nirvana va començar a sonar en les emissores de radio, influenciant d’una manera molt gran els joves de llavors amb la seva manera d vestir, que es van volcà capa les botigues de segona mà, o a les mes barates per tal d’aconseguir jerseis llargs, pantalons estripats i descosits.
Incesticide és una compilació de rareses, sides b i altres enregistraments d'estudi llançat per el grup Nirvana el 14 de desembre de 1992 a Europa i l'endemà en Estats Units, per mitjà de Geffen Records en col·laboració amb Sub Pop. L'àlbum va arribar el lloc 39 en Billboard 200.
Nirvana va ser un cèlebre grup nord-americà de grunge, procedent de Aberdeen, Washington. Amb l'èxit del senzill "Smells Like Teen Spirit", de l'àlbum Nevermind, Nirvana va escalar els llistats de música en tot el món i va iniciar l'explosió del que fins a aquest moment era punk underground i rock alternatiu en l'escena musical mundial, en un moviment al que els mitjans de l'època es referirien com "grunge".
Com líder de la banda, Kurt Cobain es va trobar a si mateix referit en els mitjans de comunicació com "el portaveu d'una generació", i a Nirvana com el "grup símbol" de la "Generació X" .
La curta carrera de Nirvana va concloure amb la mort de Cobain en 1994, però la seva popularitat va créixer encara més en els anys posteriors.
El grunge i la generació X
Grunge:El moviment grunge és un gènere musical, inspirat en el punk i en el hard rock, amb tota l'essència del indie rock. Sorgeix a la fi de la dècada dels vuitanta i a principis dels noranta, amb membres provinents de l'època coneguda popularment com la Generació X. Bandes provinents de les ciutats del Pacífic Nord-oest dels Estats Units, com Seattle, Olympia, Washington, i Portland, Oregon, van fer del grunge un gènere músical molt popular Com estil musical, es caracteritza per les guitarres distorsionades, melodies repetitives, i bateria pesada. El grunge també és denominat popularment com el Seattle Sound (so de Seattle)
Generació X:El terme Generació X s'utilitza normalment per a referir-se a les persones nascudes en els anys 1970. Es debateixen les dates exactes que defineixen a aquesta generació, però se sol considerar rangs com 1963-1978 o 1961-1981. També s'ha definit com les persones que van viure els seus anys d'adolescència en els anys 1980, nascuts després dels del baby boom. La Generació X, com moltes altres, va ser definida per la seva música, especialment la de tipus Indie Rock i el Hard rock amb bandes com Sonic youth, REM, Pixies, Mudhoney, Pearl Jam i Nirvana
Per nosaltres i per molta mes gent, el grup nirvana, amb el seu disc de estudi incesticide, va marcar un abans i un desprès dins del panorama musical mundial, deixa'n darrera seu una llarga llista de cançons plenes de energia i sentiment que han abolit a milions de seguidors del grup que encara , amb la dissolució del grup, son fidels a la seva trajectòria musical.
(Ágreda, Soria; 16 de febrer de 1969); atleta espanyol.
Entrenat per Enrique Pascual.
Considerat com un dels millors atletes espanyols de tots els temps, en el seu ampli palmarès s'ha de destacar la medalla d'or assolida en els 1.500 metres en els Jocs Olímpics de Barcelona en 1992.
Va ser medalla de plata en la mateixa prova dels Jocs de Atlanta en 1996.
Sempre en la prova de 1500 metres llisos, es va proclamar una vegada campió d'Europa, en els Europeus de 1994 i també posseïx una medalla de bronze obtinguda en l'Europeu de 1998.
En els Campionats del Món, va obtenir dos importants subcampionats en els anys 1993 i 1997. En pista coberta destaquen les medalles de plata en el Campionat del Món celebrat a Sevilla en 1991 i en el Campionat d'Europa de 1990 en Glasgow. Va ser set vegades campió d'Espanya. La seva millor marca en 1500 metres de 3:28.95, aconseguida el 13 d'agost de 1997 a Zuric, contínua sent record d'Espanya i d'Europa de l'especialitat, i la cinquena millor marca mundial de tots els temps.
Per tot això al 1999 la Federació Internacional d'Atletisme el va escollir com a "Millor Atleta Europeu de la Història". També ha rebut la Medalla d'or de la Real Ordre del Mèrit Esportiu. Després d'acabar la seva carrera com a corredor es va dedicar a acompanyar a l'equip espanyol d'atletisme, ho va fer a la Final de 1ª Divisió de 2004, disputada a Istanbul, i a Màlaga. Però al 2006 Fermín Cacho es va convertir en el nou president del Iliturgi, equip de futbol de Andújar, que juga en la Primera Divisió Andalusa.
La cerimònia inaugural va tenir lloc al remodelat Estadi Olímpic de Montjuïc (al que posteriorment, se li va donar el nom de Lluís Companys), que tot i que va ésser inaugurat en ocasió de l'Exposició Universal de 1929, fou renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92, conservant només la façana. Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, al voltant d'aquest estadi, s'hi aixecà l'Anella Olímpica, formada per les piscines Picornell, les piscines de salts de Montjuïc, el camp de hoquei de Pau Negre , el Palau Sant Jordi, l'edifici de l'INEF i d' altres instal·lacions. També es constuïren noves instal·lacions arreu de la ciutat com el poliesportiu de l'Espanya Industrial al barri d'Hostafrancs on es desenvoluparen les competicions d'halterofília. Els Jocs Olímpics es vàren caracteritzar per la seva descentralització en diferents sub-seus properes a la ciutat que van suposar un important esforç de renovació d'infraestructures i de divulgació de la imatge de la ciutat a tot el món.
El *Medaller espanyol. L'esport espanyol que en tota la història només havia aconseguit 26 medalles olímpiques, va donar per primera vegada la talla en els primers jocs olímpics organitzats a casa, on va obtenir 22 medalles.
Els Jocs de la XXV-a Olimpiada han fet de Barcelona el punt de mira de millions de persones arreu del món. Sembla que Barcelona hagi estat redescoberta. Tothom en parla. La premsa i la televisió ens ha portat imatges que semblen venir d'un país de meravelles. Imatges de la ciutat sencera, dels seus monuments distintius, del Barri Gòtic, de la Vila Olímpica, del flamant Palau Sant Jordi, de les nombroses instal·lacions esportives i del Estadi Olímpic de Montjuïc. Estadi de Montjuïc, per alguns de la meva generació ple de records i de certa nostàlgia. Mentalment veig aquest estadi com era fa 56 anys. Grups de jovenets força engrescats i plens d'il·lusions hi anaven diàriament per entrenar-se, amb el propòsit de poder-se qualificar i poder participar a l'Olimpiada de Barcelona. Sí, dic bé, a l'Olimpiada de Barcelona, que havia de tenir lloc fa exactament 56 anys, encara que avui no es parli molt d'aquell esdeveniment. Però abans de continuar la història d'aquella olimpiada, dissortadament frustrada per tràgiques circumstàncies, girem els fulls del llibre del temps i repassem breument la història dels Jocs Olímpics moderns. El seu iniciador fou el francés Pierre de Coubertin, un humanista que creia que la participació d'homes de tot el món en competicions esportives aportaria un esperit d'amistat, de germanor i de comprensió entre els participants sigui quin sigui el seu origen ètnic, les seves creences i la seva posició social. Diguem de pas que els objectius idealistes d'en Pierre de Coubertin no se han realitzat completament i els Jocs han quedat molt sovint desvirtuats per manipulacions polítiques, racisme, intolerància, comercialisme i l'ambició de voler guanyar a tota costa, emprant per aconseguir-ho, mitjans molt poc ètics, en contrast amb el desig expressat per en Coubertin quan diu: "Lo més important en els Jocs Olímpics no és guanyar, sinó participar; lo més important en la vida no és el triomf, sinó l'esforç per acoseguir-ho". L'ideal que Pierre de Coubertin proposa als participants no s'identifica pas a la sola victòria, sinó al esperit cavalleresc de l'esport, la seva pràctica desinteressada, l'acceptació cortesa de la sort, favorable o adversa, la col·laboració amistosa entre les nacions, les races i els homes en general, objectius que constitueixen elements morals d'un valor elevat i que el públic sap igualment apreciar. La primera Olimpiada moderna va tenir lloc a Atenas a l'any 1896 i des de llavors, llevat dels anys de les dues guerres mundials, es celebra cada quatre anys a una ciutat diferent. Ja des del principi del moviment olímpic, els barcelonins han demostrat un interès molt gran per els Jocs. Quan es va construir l'estadi de Montjuïc a l'any 1929, va ser amb l'intenció de posseir les instal·lacions requerides per poder organitzar-los. En efecte Barcelona va presentar, al seu degut temps, la candidatura per celebrar els Jocs de la XI-a Olimpiada prevista per l'any 1936. El Comité Olímpic Internacional es va reunir a Barcelona a l'any 1931, però els seus membres no van arribar a posar-se d'acord. Va ser un any més tard, a Los Angeles, que per votació es va elegir Berlin. Aquesta ciutat va obtenir 43 sufragis contra 16 per Barcelona i 8 abstencions. Aleshores a Alemanya havia un règim políticament centrista que semblava que pogués organitzar els Jocs amb certa garantia d'imparcialitat, però en gener de 1933 Adolf Hitler va ocupar el poder i de seguida va introduir lleis de caràcter racista. L'imparcialitat ja no era possible malgrat les promeses fetes per Hitler a Baillet-Latour, president del Comitè Olimpic Internacional. El 15 de setembre de 1935 Hitler va proclamar les Lleis de Nuremberg privant els jueus de la nacionalitat alemanya i al mateix temps va intensificar la persecució feroç contra tots els seus opositors polítics. Aquestes circumstàncies van crear una atmósfera de malestar. Molts esportius es van negar a ser instruments de la màquina de propaganda nazi i a molts països es van crear comissions a fi de trobar una alternativa als Jocs de Berlin. El lloc idoni era Barcelona que, com hem dit més amunt, ja havia presentat la seva candidatura uns anys abans. Com a resultat es va crear el Comitè de l'Olimpiada Popular de Barcelona sota la presidència d'en Josep Antoni Trabal; el secretari fou en Jaume Miravitlles, conseller de la Generalitat de Catalunya i la data prevista fou del 19 al 26 de juliol. Aviat van arribar adhesions de França, Estats Units, Suïssa, Canadà, Grècia, Suècia, Marroc i molts altres. Per raons òbvies no van arribar adhesions d'Alemanya però, en canvi, s'inscriviren molts alemanys que residien fora del seu país i als quals la participació als Jocs de Berlin estava vedada. A la tarda del dissabte del dia 18 de juliol, l'estadi de Montjuïc bullia d'activitat. Molts atletes estrangers s'hi trobaven per entrenar-se i per confraternitzar amb altres participants dels Jocs. També s'hi trobaven molts joves barcelonins membres de la secció esportiva de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, de l'Escola del Treball de Barcelona i d'altres clubs locals. Aquests jovenets havien de practicar exercicis gimnàstics per ser presentats l'endemà. Els contactes entre ambdós grups van ser força interessants i instructius malgrat els evidents problemes lingüístics La major part dels forasters no parlaven gens d'espanyol. Alguns d'ells empraven mots que acabaven d'aprendre i que pronunciaven terriblement donant lloc a interpretacions divertides. Jo mateix vaig intentar emprar els pocs coneixements que tenia del francès, però sense gaire èxit. Maneres afables i caluroses estretes de mà reemplaçaven les paraules. L'ambient era molt fraternal. Per la primera vegada de la meva vida vaig tenir l'oportunitat de relacionar-me directament amb persones d'altres països. Aquella experiència va reforçar la meva convicció de que era desitjable fomentar el sentiment d'amistat entre persones de diversos orígens ètnics i nacionals. L'entusiasme i la eufòria flotaven sobre l'estadi però, malhauradament, mitigats per un sentiment de temor i de tensió. Durant tot el dia corrien rumors molt alarmants sobre una imminent rebel·lió militar. El govern assegurava que tenia la situació controlada, però ningú s'ho creia. Quan els joves gimnastes es preparaven per practicar els seus exercicis, un dels organitzadors va anunciar amb veu afligida: "Mans feixistes han sabotejat les instal·lacions elèctriques. Resoldrem el problema i demà tot estarà prest per la inauguració dels Jocs". Paral·lelament a les competicions esportives havia de tenir lloc l'Olimpiada Cultural i ja s' havien previst més de 3000 manifestacions folklòriques. Entre els participants a les activitats culturals s'hi trobava el gran violoncel·liste Pau Casals. La nit del 18 de juliol Pau Casals dirigia els assaigs de la Novena Simfonia de Beethoven que l'orquestra, amb la col·laboració del cor de l'Orfeó Gracienc, havia d'executar l'endemà al Teatre Grec de Montjuïc a la inauguració de l'Olimpiada. Durant l'assaig es va presentar un emissari oficial qui, amb la veu alterada, va cridar: "Suspeneu l'assaig. Tenim noticies que aquesta nit hi haurà un alçament militar a tota Espanya. El concert i l'Olimpiada han estat suspesos. Abandoneu tots, immediatament, el local".
Barcelona va acollir els Jocs d'Estiu de la *XXV Olimpíada de l'època moderna , del 25 de juliol al 9 d'agost de 1.992 Per a l'ocasió es va remodelar completament l'Estadi de Montjuïc ( ara Estadi Olímpic ) i es van construir nombrosos pavellons esportius , el més emblemàtic d'ells el Palau Sant Jordi. L'aspiració de Barcelona a ser seu olímpica data de 1.924 , primera ocasió que va presentar la seva candidatura per a les Olimpíades. També ho va fer en 1.936 i 1.972 , veient per fi realitzat la seva obstinació en les de 1.992 L'Olimpíada de Barcelona va batre *records d'organització : van participar 10.000 atletes de 165 Comitès Olímpics Nacionals , es va construir una Vila Olímpica per a 15.000 persones (l'allotjament dels atletes va ser gratuït per primera vegada en la història olímpica) ; 3500 milions de persones van veure per televisió les cerimònies d'obertura i clausura. Per primera vegada cap país va boicotejar les Olimpíades. La Sud-àfrica de Mandela va ser rebuda de nou en l'escena internacional i Alemanya va competir com un país unificat després de la caiguda del mur de Berlín en 1989. Fins i tot Afganistan va participar en la cerimònia inaugural, a pesar de no tenir cap atleta preparat per a competir en els jocs. La cerimònia d'inauguració va ser espectacular i es calcula que va ser seguida en televisió per 2.000 milions de persones en tot el món
¡¡ GOL DE KOEMAN A LA FINAL DE LA CHAMPIONS LEAGE !!
Es el minut 111 de partit, falta poc perquè s'acabi la segona part de la pròrroga i el que menys ja està pensant en una nova tanda de penals igual que en la final de Sevilla, aquesta final que ningú no vol recordar. Aquesta falta era una oportunitat perfecta per desfer l'empat a zero en el marcador, era el moment idoni per entrar tot d'una en la història com els millors d'Europa i deixar enrere les finals de Berna en el 61 i Sevilla en el 86.
La falta era indirecta i la barrera estava mal situada. Havia de tocar més aviat un del Barça perquè Koeman pogués xutar i això feia que els italians sortissin ràpid a parar la pilota. Aleshores es va fer el triangle màgic, el trident que mai no oblidarem: toca Stoichkov, per a Bakero, pica Koemaaaannnn... *goooooooooool! Gol de Koeman! Gol de Barça en la final de la Copa d'Europa! Catalunya sencera i tots els racons blaugranes del món van saltar davant aquest gol que per fi feia al Barça el rei d'Europa.
Es va patir, enrere quedava Kaiserlautern, quedava la lligueta la lliga on es va haver d'esperar fins l'últim partit per certificar la passada a la final, i sobretot enrere quedaven aquestes dues finals que tant van fer mal perdre.
¡¡ UNA TEMPORADA RODONA AMB AQUESTA PLANTILLA !!
Una temporada rodona. L'equip va fer un fùtbol de somnis que va enamorar a tot EUROPA. A més de guaña la champions league tambe va poger conquistar la lliga, a la ultima jornada a Tenerife amb un gol de Jose Mari Bakero. I tambe va poger conquistar la COPA CATALUNYA, la COPA DEL REY i la SUPERCOPA D'ESPAÑA. Aquest es el motiu de perque tambe a part de dream team li van dir l'any de les cinc copas.
Jugadors més utilitzats aquesta temporada: Zubizarreta, Nando, Koeman, Nadal, Guardiola, Goicoxea, Bakero, Stoichkov, Laudrup, Amor, Eusebio, Begiristain, Julio Salinas, Juan Carlos i Witschge.
Pichichi de l'equip: Stoichov (17 gols)
Entrenador: Johan cruyff
presidentdel barça : Nuñez
¡¡ UN PALMARÈS ESPECTACULAR !!
Entre les quatre seccions professionals - Futbol, Bàsquet, Handbol i Hockey sobre Patins, el FC Barcelona ha obtingut 26 Copes d'Europa. És el club que més conquestes té en totes les competicions i també l'únic que ha participat de forma ininterrompuda en tots els torneigos europeus creats des del 1955.
També és l'equip amb més títols en l'extingida Recopa d'Europa (4 en total). Ostenta l'actualitat el títol de la Lliga de Campions (antiga Copa d'Europa) obtingut a París, després de guanyar 2-1 a l'Arsenal FC en l'estadi Saint-Denis.
A nivell local, és el club de futbol que més títols ha aconseguit en la Copa del Rei: 24 en la seva totalitat. Aquest tornejo abans es denominava Copa d'Espanya (entre 1902 i 1936) i Copa del Generalíssim (entre 1938 i 1976). Té 18 títols de lliga i set Supercopas d'Espanya. Posseeix 22 títols de l'expirat Campionat de Catalunya i cinc de l'actual Copa Catalunya.
¡¡FITXA TÈCNICA DEL CLUB !!
Nom: Futbol Club Barcelona
Data de fundació: 8 de desembre de 1899
Fundador: Joan Gamper
President actual: Joan Laporta
Seccions: Futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins (professionals); voleibol, atletisme, futbol sala, hoquei sobre gel, hoquei sobre herba, rugbi, patinatge artístic, ciclisme, futbol femení, futbol sala, beisbol; bàsquet amb cadira de rodes i bàsquet femení (associades)
Estadi de futbol: Camp Nou (98.260 espectadors, any 2005)
Altres instal·lacions: Palau Blaugrana (7.400 espectadors, any 2005) i Miniestadi (15.276 espectadors, any 2005).
Socis: 130.000 (2005)
Nº de penyes barcelonistes en tot el món:1.333 (2006)
Josep Guardiola Sala (n. Santpedor, Barcelona, Espanya, 18 de gener de 1971), ex futbolista espanyol.
Biografia Va arribar a l'equip del FC Barcelona el 28 de juny de 1984, procedent del Gimnàstic de Manresa. El 8 d'agost de 1992, Guardiola va guanyar la medalla d'or en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en la final jugada en el Camp Nou contra Polònia. El 14 d'octubre d'aquest mateix any va realitzar la seva primera aparició amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual va marcar 5 gols fins a l'any 2000.
En el Barça
En la seva arribada va continuar militant en la categoria de juvenils fins a l'any 1990. A partir de 1991, Johan Cruyff ho va seleccionar com mig centre del primer equip. Es va adaptar immediatament a aquest rol, a pesar de la seva joventut, i durant diversos anys va ser el "director d'orquestra" del memorable Dream Team. Després de la retirada de José Mari Bakero , Guardiola es va fer amb la capitania de l'equip. A partir d'aquest moment va ser símbol i referència futbolística del Barcelona. Des dels seus inicis, Josep Guardiola va destacar per la seva excepcional visió de joc, així com per la precisió en el copejo del baló. Aquestes qualitats, unides amb el seu gran carisma i personalitat li van servir per a erigir-se en el líder i director del seu equip en el terreny de joc, una projecció en el camp del seu entrenador. El 20 de maig de 1992, va aconseguir al costat de jugadors menjo Hristo Stoichkov, José Mari Bakero, Albert Ferrer, Ronald Koeman, Andoni Zubizarreta o Michael Laudrup, la primera de les dues Copes d'Europa del Barça, posant el fermall d'or uns dies més tard a una temporada inoblidable, al guanyar una Lliga Espanyola de Futbol que semblava perduda gràcies a la victòria en l'últim partit del CD Tenerife enfront del Reial Madrid. Els anys 1993 i 1994 també van acabar amb lligues guanyades in-extremis en l'última jornada, però amb l'afegit amarg de dues decepcions en la ja cridada Lliga de Campions, especialment per la final perduda per golejada a Atenes contra el AC Milan en 1994. L'època sota les ordres de Louis van Gaal va resultar més anodina en espectacle, a pesar de guanyar nombrosos títols, com les lligues de les temporades 1997-98 i 1998-99, amb Guardiola com protagonista del joc d'un Barcelona plagat de neerlandesos, i amb Rivaldo, Luis Figo o Patrick Kluivert menjo estavelles. Una greu lesió produïda el 31 d'agost de 2000 ho va deixar uns mesos lluny dels terrenys de joc. Altres lesions importants en la seva carrera van ser les quals li van apartar dels mundials de França (1998) i de Corea-Japó (2002). Guardiola va abandonar l'equip del FC Barcelona el 11 d'abril de 2001, després de 379 partits jugats, dels quals va guanyar 224, va empatar 82 i va perdre 73.
Hristo Stoichkov (Plovdiv, Bulgària, 8 de febrer de 1966), futbolista i entrenador búlgar.
Biografia
Va debutar en 1981 en un equip de 2ª divisió de Bulgària, el Maritza Plovdiv, per a fitxar en 1982 pel Zhevros Jarmanli. Va Ser traspassat al CSKA Sofia en 1985, on va guanyar tres lligues i quatre copes de Bulgària. Al juliol de 1990 va fitxar pel Futbol Club Barcelona, que va pagar per ell 400 milions pessetes, i amb el qual va guanyar quatre lligues consecutives, la Copa d'Europa (1992), tres Supercopas espanyoles i uneixi Supercopa d'Europa (1993). Durant aquesta època Hristo es va convertir en una estrella del Barça, per a molts és un dels millors jugadors que han passat pel camp Nou. A més va ser un dels protagonistes indiscutibles del cridat Dream Team blaugrana, juntament amb Andoni Zubizarreta, Albert Ferrer, Ronald Koeman, Miguel Ángel Nadal, Josep Guardiola, José Mari Bakero, Michael Laudrup, Eusebio Sacristán, Txiki Begiristain, Julio Salines i més tard, Romário En la temporada 1990-91 va ser sancionat durant més de mitja temporada per trepitjar a l'àrbitre Urízar Azpizarte. En 1995 va fitxar pel Parma italià, però va regressar al FC Barcelona en 1996, equip que va abandonar per a regressar al CSKA de Sofia en 1998. Després va jugar en AL Nasr d'Aràbia Saudita, en el Kashiwa Reysol japonès, en el Chicago Fire i en el D. de C. United d'Estats Units, on va penjar les botes en 2004. Ha estat guardonat amb la Bota d'Or, al costat del mexicà Hugo Sánchez en 1990, Baló d'Or (1994) i segon millor jugador del món segons la FIFA en 1995. Està inclòs en la llista FIFA 100. Amb la selecció del seu país va arribar les semifinals de la Copa Mundial de Futbol de 1994. Després de 17 anys en la selecció, va jugar el seu últim partit amb el combinat búlgar enfront d'Anglaterra en 1999.
L'Estadi Olímpic de Montjuïc es pot fe servir d'escenari per realitzar competicions deportives, espectacles musicals o qualsevol altre acte popular.
S'ha transformat en l'antic estadi del qual s'ha conservat la façana, obra de l'arquitecte Pere Domènech i Roure, fill del modernista Lluís Domènech i Montaner. Les estàtues que hi ha sobre la porta de l'entrada són de Pau Gargallo.
La resta s'ha construït seguint el projecta resultant de la fusió dels projectes que van presentar al concurs internacional de l'arquitecte.
L'Estadi Olímpic va ser on va tenir lloc la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics del 1992.
El port olímpic també va estar construït pels jocs olímpics del 1992, la van portar a terme el conjunt d’arquitectes Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puig domènech i l’enginierJoan Ramon Clascà. Va ser molt important en les competicions que necessitaven aquest tipus d’instal·lació. La seva capacitat permet acollir un nombre considerable d’embarcacions deportives i, a més de ser una de les àreas més importants, té una gran varietat de restaurants, bars i locals que donen vida a la nit de Barcelona. Es un lloc on es pot passejar, anar amb bicicleta i també on es pot gaudir de l’oferta de petites parades que en determinats dies de la setmana s’instal·len a l’aire lliure.
viernes, 11 de mayo de 2007
Nacionalitat: Americà
Día de llançament:25-Setembre-1992 17:05:01
Massa: 1018 Kilograms
Altres noms: -MGCO -Mars Geoscience/Climatology Orbiter -22136
Potència nominal de sortida: 1147 W
Breu descripció: -La Mars Observer, primera de la sèrie de missions planetàrias Observer, estava disenyada per estudiar la geociència i el clima de Mart. Els principals objetius cientícfics de la missió eren: -Determinar els elements globals i la composició mineral del material de la superficie. -Definir globalmente la topografía i el camp gravitacional. -Establir la naturalesa del camp magnétic marcià. -Determinar la distribució espacial i temporal, l'abundància i fonts. -Explorar l'estructura i circulació de l'atmósfera. -El cost total de la missió Mars Observer, inclòu desenvolopament, construcció, llançament i suport des de la Terra es va calcular en $980 millons.
El FALLO: El 21 de agost del 1993 (tres dias abans de la inserció en l'órbita) es va perdre el contacte amb la Mars Observer per raons desconegudes i no s'ha tornat a reestablir. No se sap si la nau estava capacitada per seguir de froma el programa i entrar en una órbita de Mart o no i va sobrevolar Mart i ara está en una órbita heliocéntrica. Encara que no es va conseguir cap de els objetius principals, es van recollir dades en el mode creue fins que es va pedre el contacte.
Informació de telecomunicació: Els plans de suport (per la DSN) per la misió Mars Observer pasavan per una antena de 34 m durant 10 h en funció de seguiment. La antena de 70 m es faria servir de forma ocasional també per al seguiment pero a més velocitat de datos. Encara que en teoria els ratis de telemtría anaven desde 0.250 fins a 40.000 kbps, la velocitat efectiva era de 11.111 kbps sempre a través de la DSN .Per a aquestes comunicacions es va fer servir la antena de grans guanys de 1.5 m, que totalment desplegada media 5.5 m.
1. Física - Georges Charpak 2. Química - Rudolph A Marcus 3. Medicina - Edmond H Fischer, Edwin G Krebs 4. Literatura - Derek Walcott 5. Pau - Rigoberta Menchu Tum 6. Economía - Gary Becker
1. Georges Charpak
Biografia Va néixer l'1 d'agost de 1924 a la ciutat de Dabrowica, en aquells moments situada a Polònia i que avui dia rep el nom de Dubrovytsia i forma part d'Ucraïna, en una família d'arrels jueves. L'any 1931 la seva família es traslladà a França, establint la seva residència a París. Durant la Segona Guerra Mundial Charpak va allistar-se a la Resistència francesa i fou fet presoner per les autoritats del govern col·laboracionista de Vichy l'any 1943. El 1944 va ser deportat a un camp de concentració nazi de Dachau, on va romandre fins que el camp va ser alliberat l'any 1945. Després de graduar-se del liceu de Montpeller va entrar a l'Escola Superior de Mines de París, una de les més prestigioses escoles d'enginyeria a França, aconseguint la nacionalitat francesa l'any següent. Es va graduar el 1948 i entre els anys 1947 i 1949 va treballar al Centre National de la Recherche Scientifique , on va rebre el seu doctorat l'any 1954 en física nuclear. El 1959 va unir-se al projecte europeu del CERN a Ginebra i el 1984 va esdevenir professor a l'Escola d'Estudis Avançats en Física i Química a París. Des de l'any 1985 és membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències. Recerca científica Gran defensor de l'energia nuclear la seva recerca es concentrà al voltant de la física de partícules, en concret en l'invent i el desenvolupament de detectors de partícules i especialment en la creació de la càmara proporcional multifilar, de múltiples aplicacions, des de la física pura a les aplicacions en camps tan diversos com l'enginyeria aeronàutica o la biologia. L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física per la invenció i desenvolupament de detectors de partícules.
2. Rudolph A. Marcus
Biografia
Va néixer el 21 de juliol de 1923 a la ciutat canadenca de Mont-real. Va estudiar química a la Universitat McGill , on es graduà el 1943 i doctorà el 1946. Posteriorment es va dedicar a la docència entre els anys 1956 i 1965 a l'Institut Politècnic de Brooklyn, situat a la ciutat de Nova York, entre 1965 i 1978 a la Universitat d'Illinois i posteriorment a l'Institut Tecnològic de Califòrnia. L'any 1958 li fou concedida la nacionalitat nord-americana.
Recerca científica A finals de la dècada del 1950 i principis de la del 1960 va formular la seva teoria sobre les reaccions d'òxid-reducció, anomenades redox. Els seus estudis sobre les reaccions unimoleculars i l'estat de transició i colisió el permeté elaborar l'any 1952 la Teoria RRKM, ampliació de l'antecessora Teoria RRK elaborada per Oscar Knefler Rice, Herman Carl Ramsperger i L.S. Kassel els anys 1927 i 1928. L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química per la seva contribució a la teoria de les reaccions de transferència electrònica en els sistemes químics.
3. Edmond H Fischer, Edwin G Krebs
Edmond H Fischer
Biografia Va néixer el 6 d'abril de 1920 a la ciutat xinesa de Xangai però als 7 anys retornà amb la seva família al seu país d'origen, Suïssa. Estudià química a la Universitat de Ginebra, on es llicencià l'any 1947 especialitzant-se primer en química orgànica. L'any 1950 es traslladà als Estats Units per treballar com a investigador associat de l'Institut Tecnològic de Califòrnia, càrrec que abandonà per esdevenir membre de l'equip de recerca i catedràtic de bioquímica a la Universitat de Washington situada a Seattle. Recerca científica Inicià la seva recerca al voltant de l'estructura dels polisacàrids i els enzims necessaris per a la seva síntesi i trencament. Durant la seva estada a la Universitat de Washington inicià la seva col·laboració amb Edwin Gerhard Krebs realitzant estudis sobre el glucogen fosforilat, definint una sèrie de reaccions que conduïen a l'activació o inactivació d'aquest enzim segons l'acció de les hormones i el calci, i descobrint en aquest procés la fosforilació reversible de les proteïnes pel qual una proteïncinasa té la capacitat de transformar un grup de fosfats des del trifosfat d'adenosina (ATP) a una proteïna. La forma i la funció de la proteïna s'altera permetent-la participar en un cert procés biològic. L'any 1992 ambdòs científics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per descobrir com la fosforilació de les proteïnes són usades en els processos de regulació biològica.
Edwin G Krebs
Biografia Va néixer el 6 de juny de 1918 a la ciutat de Lansing, població situada a l'estat nord-americà de Iowa. L'any 1936 va iniciar els seus estudis de medicina a la Universitat d'Illinois, graduant-se el 1943 a la Universitat Washington de Saint Louis. Posteriorment s'especialitzà en bioquímica gràcies a la seva estada al laboroatori de Carl i Gerty Cori. El 1948 fou nomenat professor assistent de la Universitat de Washington, situada a Seattle, de la qual en fou posteriorment catedràtic.
Recerca científica L'any 1953 conegué Edmond Henri Fischer, moment en el qual aquest arribà a la Univeristat de Washington, amb el qual desenvolupà la seva futura recerca al voltant dels enzims del glucogen fosforilat, observant com existeix una reacció del sistema muscular que regula l'activitat d'aquests enzims. Aconseguiren definir una sèrie de reaccions que conduïen a l'activació o inactivació d'aquest enzim segons l'acció de les hormones i el calci, i descobrint en aquest procés la fosforilació reversible de les proteïnes pel qual una proteïncinasa té la capacitat de transformar un grup de fosfats des del trifosfat d'adenosina (ATP) a una proteïna. L'any 1992 ambdòs científics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per descobrir com la fosforilació de les proteïnes són usades en els processos de regulació biològica.
4.Derek Walcott
Biografia Va néixer el 23 de gener de 1930 a la ciutat de Castries, capital de l'estat insular de Saint Lucia. Va estudiar literatura anglesa a la Universitat de les Índies Occidentals de Jamaica i el 1953 va traslladar-se a Trinitat i Tobago, on va fundar el Taller de Teatre de Trinitat i va produir les seves primeres obres. Actualment és catedràtic de literatura i composició a la Universitat de Boston (EUA). Actualment viu entre la zona del Carib i la ciutat de Nova York.
Obra literària El seu treball, que desenvolupà idependentment de les escoles de Sud-amèrica i Europa, està immers en la corrent denominada realisme màgic i es relaciona intensament amb simbolisme del mite i de la seva relació amb la cultura. L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una obra poètica de gran lluminositat, sostingut per una visió històrica, sent el resultat d'una comissió multicultural.
5.Rigoberta Menchu Tum
Biografia Va néixer el 9 de gener de 1959 a la població guatemalenca de Chimel, situada al Departament de El Quiché, en una comunitat rural on els seus pares guadien de molt bona reputació, sent el seu pare un activista en favor dels drets dels indígenes i la seva mare experta en medicina tradicional Maia. Molta de la popularitat de la seva obra li vingué del seu llibre autobiogràfic de 1982-1983 Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia (en anglès I, Rigoberta Menchú). El llibre fou realment escrit per Elisabeth
Burgos a partir de les converses amb Rigoberta. En el seu llibre, Rigoberta explica com va començar a treballar en una finca de cafè als cinc anys d'edat, en condicions tan péssimes que foren la causa de la mort de germans i amics seus.
Activisme social El Premi Nobel de la Pau de 1992 li fou atorgat en reconeixement del seu treball per la justícia social i reconciliació etno-cultural basat en el respecte als drets dels indígenes, coincidint amb el cinquè centenari de l'arribada de Colom a Amèrica, i amb la declaració de 1993 com Any Internacional dels Pobles Indis.
6. Gary Becker
Biografia Va néixer el 2 de desembre de 1930 a la ciutat de Pottsville, població situada a l'estat nord-americà de Pennsilvània. Va estudiar economia a la Universitat de Princeton, on es graduà l'any 1951 i el 1955 realitzà el seu doctorat a la Universitat de Chicago, sota la direcció de Milton Friedman i Theodore Schultz. Posteriorment va treballar a l'Oficina Nacional d'Investigació Econòmica i va ser professor a les universitats de Columbia i Chicago, on va conèixer a George Stigler.
Recerca econòmica Partint del seu "enfocament econòmic" i interessat en la microeconomia, Becker va afirmar que els individus actuen de manera racional. Va investigar aquest supòsit en quatre àrees d'anàlisis: capital humà, criminalitat, discriminacions per sexe o raça i comportament de les famílies. Per a Becker, la família és una fàbrica de béns domèstics (menjar, allotjament) produïts amb temps i béns de mercat. El preu d'aquests té dos components: els preus de mercat i el cost d'oportunitat del temps. Si la renda de la família augmenta, resulta antieconòmic mantenir a un membre de la família treballant en la casa. L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia per ampliar el domini de l'anàlisi microeconòmic a una àmplia gamma del comportament i de la interacció humana.
Mitsubishi Lancer Evolution IX El Mitsubishi Lancer Evolucion IX (o tambe anumenat EVO) te 280 CV de potència màxima a 6.500 rpm (abans 265 CV).Es el 2n model de l'EVO inaugurat el salo de l'automobil de Ginebra el 1992. El motor continua sent un quatre cilindres de 2 litres de cilindrada amb turbo. La principal diferència és que porta un sistema de distribució variable que canvia la fase d'obertura, tancament i també l'alçada de les vàlvules d'admissió, a aquest sistema Mitsubishi li crida "MIVEC".
El turbo també ha estat millorat i s'ha instal·lat una caixa de canvis de sis velocitats (abans de cinc). Tot això afavoreix el consum i les prestacions, ja que ara és capaç d'accelerar de 0 a 100 km/h en 5,7 segons, assolir els 250 km/h de velocitat màxima i tenir un consum miGener 2006.
La tracció és a les quatre rodes i té un diferencial central amb un sistema autoblocante per embragatge multidisc anomenat "Super ACD". Es poden seleccionar tres programes diferents: "Tarmac", "Snow" i "Gravel". El diferencial posterior incorpora un sistema que intervé en la trajectòria modificant la relació de parell entre les rodes posteriors "AYC".
La suspensió és gairebé igual, només canvien els mollsmolles posteriors que són més curts. Els frens són els mateixos que en l'EVO VIII (l'entarior), uns Brembo. Els pneumàtics tenen una mesura de 235/45 R17 93 W.
Estèticament té modificacions per millorar el comportament i el rendiment de certs elements. El paragolpes davanter és diferent per millorar la refrigeració del motor i l'aerodinàmica. Al darrere també hi ha canvis. Tant les barres laterals de protecció de la carrosseria, com el sostre, estan fabricats en alumini, així com el capot i les aletes davanteres g de 10,6 litres als 100 km (3 dècimes menys). Gener 2006 . En l'interior trobem uns seientsassentaments firmats per Recaro, amb una tapisseria nova de cuir i Alcantara. El volant, de Momo, té un disseny nou. El quadre de comandament continua sent molt sobri, ara amb detalls que imiten a la fibra de carboni i el titani, però porta l'imprescindible, encara que el quadre d'instrumentació és més que suficient.
Està en venda en tres versions: "Evolution IX", "Sport" i "Ultimate". La primera costa 42.900 €, la "Sport" 43.900 € i inclou un aleró posterior de fibra de carboni molt més gran que el de sèrie. Finalment l'"Ultimate", que puja fins als 44.900 € però incorpora l'aleró de fibra de carboni, llantes BBS i amortidors especials de Bilstein. Paro ara, desprès de 15 anys, el seu valor sa abaixat.
Jeep Grand Cherokee Limited
El 1992 va entrar al mercat un automòbil que marcaria una nova tendència dins del tot terreny. El nou Jeep Grand Cherokee era el que avui es coneix comcom a S.U.V (Sport Utiliy Vehicle), per entendre'ns millor un tot terreny llauger, un cotxe que majoritàriament aniria per asfalt, però que en un moment donat pogués entrar en alguna zona complicada en el camp.Jeep es va proposar crear un vehicle habitable, confortable, amb bones prestacions per carretera, luxós i apte per al camp. Totes les característiques excepte la del camp ja es trobaven en berlines d'alta gamma. En aquella època sol existien els tot terrenys com vehicle de treballfeina (encara que amb el Range Rover les coses ja van canviar), no va ser fins a l'arribada del Grand Cherokee quan es va obrir un nou mercat. Un mercat, que avui en dia, com vostès saben, és replet de models.
En l'apartat mecànic ens trobem amb un motor de 4 litres de cilindrada i més de 180 cv de potència. És un 6 cilindres en línia especialment suaus i elàstics, ajudat per una caixa de canvis automàtica de quatre relacions que per a un ús esportiu és nefasta, però que per a ciutat i una conducció tranquil·la és molt bona. També té reductora, molt eficaç per fer camins o zones especialment complicades amb forts pendents i desnivells.Si fem una mirada al voltant de l'habitacle servirà per apreciar la bona qualitat general de tots els materials. Sobretodo se'ls veu duradors i amb un tacte esponjós dels plàstics el qual agraïm quan ens donem algun cop entrant o sortint del cotxe. Volant de cuir amb coixí de seguretat i botons per regular la velocitat automàticament, climatitzador, radi-casset que sona a la perfecció, nombrosos buits per deixar objectes, en general un assortiment d'elements que ara ens semblen normals però que el 1992 eren difícils de trobar en la majoria d'automòbils. L'única nota negativa de l'habitacle és la seva guantera, si bé tenim molts buits on deixar les coses, es feta en falta una més gran. Les places posteriors són una altra meravella de la comoditat, emulant a les davanteres, són perfectes per anar tranquil·lament de passatger observant el paisatge.
Espanya en la seva participació als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, va aconseguir 22 medalles. Entre aquestes 13 d'or, 7 de plata i 2 de bronze. A l'imatge es pot veure a: Alfonso Menéndez Vallín, Juan Carlos Holgado Romero i Antonio Vázquez Megido, guanyadors de la medalla d'or de tir en arc en equip.
l'any 91, ETA va destruir la Caserna de la Guardia Civil de
Vic organitzant un atemptat produit per l'entrada al recinte
d'un cotxe bomba carregat amb amonal (entre 60 i 70 kg). aquest desastre es va produir el dia 29 de Maig del 91 sobre les 7 de la tarda.
l'explosió va ser molt tràgica i va produir gairebé una desena de morts entre els quals hi havien criatures, per soposat aixo també va provocar ferits, cap a 50 persones, van haver de ser atessos aquell dia als hospitals. aquest fet va convertir Vic en la segona població de Catalunya amb més nombre de víctimes mortals a causa d'un atemptat d'ETA.
Ara mateix, va ia fa 16 anys d'aquest terrible accident i l'ACVOT (l'Associació Catalana de Víctimes D'organitzacions Terroristes) no vol deixar aquests fets enrere, treballen amb els afectat i víctimes de l'atemptat, volen oferir un homenatge a aquells que dessoladament van perdre la vida aquell dia.
LA MATANÇA D'ETA
"un cotxe bomba carregat d'explosiu entre al recinte policial de la Guardia Civil i dóna lloc a una forta explosió matant 3 o 4 Guardia Civils i nenes petites provocant també mig centenar de ferits, cinc dels quals estaven molt greus."
aquell vehicle, que transportava la carrega explosiva va ser introduit poc temps abans de l'explosió al pati interior de la caserna.
Es pot afirmar que hi ha fonts, que diuen que ETA havia avisat anteriorment que atacariacontra interessos olímpics i precisament Vic era important en hockey amb patins.
Per darrere vegada l'organitzacio terrorista de l'ETA, segons els indicis disponibles, ha tornat a provocar una matança en un cuartel amb allotjament de les families inclòs de la G.Civil, aquesta vegada s'ha produit a Vic. el salvatge atemptat ha cobrat la vida d'almenys 7 persones, entre elles 3 nenes de entre 8 i 12 anys, en guàrdia civil Juan Salas Piriz, la seva dona i la sogra i una jova de 16 anys, i molts ferits. la majoria dels ferits són nens de poca edat que vivien al cuartel amb les seves famílies. el Govern Civil proclamà que el balanç definitiu de morts podía augmentar, la gent temía que al llarg de la nit el nombre de difunts anés augmentant, així doncs, cap al tard encare van poder treure amb vida a una dona i una nena petita que conservava a la boca el seu xumet.més tard, a les dues de la matinada aproximadament encare van trobar dos cadàvers més Juan Chincoa i Núria Ribó.
Després de l'atemptat les vies principals de Vic van ser interceptades pels controls policials amb l'objectiu de trobar als responsables de l'acte terrorista, helicòpters, controls cada 20 km, policia nacional, municipals, gossos entrenats per la busqueda, etc controlaven atentament la zona.
Una de les ambulancies que tranportava a un ferit a un centre hospitalari va col·lisionar amb un altre vehicle va donar pas a la mort d'aquella victima.
La forta explosió produida va fer que l'edifici que tenia tres plantes es convertís en una muntanya de ruines.
AGAFEN ALS CULPABLES!
Pasades ia 24 hores de l'accident, la Guàrdia Civil va posar fi a aquest malson provocat pel segon grup terrorista de Barcelona de l'ETA. la operació policial es va ocasionar a Lliça de Munt, amb la
mort dels dos liders principals del grup, Joan Caries Monteagudo,
Juan Felix Erezuma
hi han indicis de que: "Un pagès va veure com els pressumptes autors de l'atemptat, els terroristes, provant-se les caputxes hores abans a l'interior d'un vehicle situat a Sta. Eulàlia de Riuprimer o Muntanyola. aquesta pista va ser la que va permetre a les forces de seguretat seguir els pasos dels membres del grup de la ETA, facilitant-los les matrícules del cotxe. a partir d'aquí els Mossos d'Esquadra van detenir una noia acusada d'acollir els terroristes a casa seva. aquesta mateixa, va ser la que els va portar fins a la urbanització can Salgot a Lliçà d'Amunt on van llogar un xalet desde feia 3 mesos on hi guardaven armament i documentació, el tiroteig va acabar amb la vida de dos terroristes i un guàrdia cívil ferit.
RELACIÓ DE FERITS I INGRESSATS ALS CENTRES HOSPITALARIS DE VIC:
_ Hospital General de Vic Ana Cristina Porras López, 10 anys. Morta M.Pilar Quesada Araque, 8 anys. Morta Baudilia Luque, 78 anys. Morta Vanesa Ruiz Lara, 14 anys. Morta Rosa M.Rosas Muñoz, 16 anys. Morta Francisco Cipriano Diaz Sánchez, 17 anys. Traslladat a Hospital Sant Pau. Mort Mercé Coma Lladó, 14 anys. Pronòstic lleu Roger Mauri Lladó, 6 anys. Pronòstic lleu Ivan Tidado Roscales, 14 mesos. Pronòstic lleu Marta Barnils Homs, 21 anys. Pronòstic lleu Glòria Blanc Peitibi, 22 anys. Pronòstic lleu M.Àngels Barniol Estrada, 47 anys. Pronòstic lleu Josep Arara Masgrau, 47 anys. Pronòstic lleu Dolors Puig Roca, 38 anys. Pronòstic lleu Ana Ramírez Sánchez, 7 anys. pronòstic lleu Pilar Díaz Sánchez. Pronòstic lleu M.José Roscales, 25 anys. Pronòstic lleu Ana Chincoa Ribo, 3 anys.Pronòstic lleu Isabel Porras, traslladada Vall d'Hebró
_ Clínica Aliança Francisco Salas Piriz. Mort Ramon Mayo. Mort Marcelina Soledad Domínguez Borrachera. Alta Carmen Robles Martínez. Alta Josefina López Muñoz, Ingresada Rafael Reinoso Sánchez. Traslladat a la Clínica Barcelona Catalina Palomo Vadillo. Alta Benaissa Aalla. Alta Salvador Rodríguez Caña. Quiròfan, greu Manuela Morgado Duque. Consultoris, crisi nerviosa Asunción Reina Morillas. Consultoris, crisi nerviosa José Paniagua Rodríguez. Alta Catalina Rodríguez Pérez. Lleu Felipe Mateu Raja. Alta Anna Montes Rabionnet. Consultoris, alta Joan M.Aymerich Prat. Conductor ambulància, alta Carles Hernàndez Ortega. Col·lisió cotxe ambulància. Greu Salustiano Cardo González. Alta Alonso Manzano Alfonso. Alta M.Àngels Ortega Nuñez. Crisi nerviosa Rafael Reinoso
Seguidament os mostrem un vídeo d'una família afectada pel atemptat, en qual es mostren imatges realment emotives
Biografia Va néixer l'1 d'agost de 1924 a la ciutat de Dabrowica, en aquells moments situada a Polònia i que avui dia rep el nom de Dubrovytsia i forma part d'Ucraïna, en una família d'arrels jueves. L'any 1931 la seva família es traslladà a França, establint la seva residència a París.
