
lunes, 28 de mayo de 2007
L'Estadi Olímpic

L'Estadi Olímpic de Montjuïc es pot fe servir d'escenari per realitzar competicions deportives, espectacles musicals o qualsevol altre acte popular.
S'ha transformat en l'antic estadi del qual s'ha conservat la façana, obra de l'arquitecte Pere Domènech i Roure, fill del modernista Lluís Domènech i Montaner. Les estàtues que hi ha sobre la porta de l'entrada són de Pau Gargallo.
La resta s'ha construït seguint el projecta resultant de la fusió dels projectes que van presentar al concurs internacional de l'arquitecte.
L'Estadi Olímpic va ser on va tenir lloc la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics del 1992.
domingo, 27 de mayo de 2007
El Port Olímpic


El port olímpic també va estar construït pels jocs olímpics del 1992, la van portar a terme el conjunt d’arquitectes Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puig domènech i l’enginierJoan Ramon Clascà. Va ser molt important en les competicions que necessitaven aquest tipus d’instal·lació. La seva capacitat permet acollir un nombre considerable d’embarcacions deportives i, a més de ser una de les àreas més importants, té una gran varietat de restaurants, bars i locals que donen vida a la nit de Barcelona. Es un lloc on es pot passejar, anar amb bicicleta i també on es pot gaudir de l’oferta de petites parades que en determinats dies de la setmana s’instal·len a l’aire lliure.
viernes, 11 de mayo de 2007
Nacionalitat: Americà
Día de llançament:25-Setembre-1992 17:05:01
Massa: 1018 Kilograms
Altres noms:
-MGCO
-Mars Geoscience/Climatology Orbiter
-22136
Potència nominal de sortida: 1147 W
Breu descripció:
-La Mars Observer, primera de la sèrie de missions planetàrias Observer, estava disenyada per estudiar la geociència i el clima de Mart. Els principals objetius cientícfics de la missió eren:
-Determinar els elements globals i la composició mineral del mate
rial de la superficie.
-Definir globalmente la topografía i el camp gravitacional.
-Establir la naturalesa del camp magnétic marcià.
-Determinar la distribució espacial i temporal, l'abundància i fonts.
-Explorar l'estructura i circulació de l'atmósfera.
-El cost total de la missió Mars Observer, inclòu desenvolopament, construcció, llançament i suport des de la Terra es va calcular en $980 millons.
El FALLO:
El 21 de agost del 1993 (tres dias abans de la inserció en l'órbita) es va perdre el contacte amb la Mars Observer per raons desconegudes i no s'ha tornat a reestablir. No se sap si la nau estava capacitada per seguir de froma el programa i entrar en una órbita de Mart o no i va sobrevolar Mart i ara está en una órbita heliocéntrica. Encara que no es va conseguir cap de els objetius principals, es van recollir dades en el mode creue fins que es va pedre el contacte.
Informació de telecomunicació:
Els plans de suport (per la DSN) per la misió Mars Observer pasavan per una antena de 34 m durant 10 h en funció de seguiment. La antena de 70 m es faria servir de forma ocasional també per al seguiment pero a més velocitat de datos.
Encara que en teoria els ratis de telemtría anaven desde 0.250 fins a 40.000 kbps, la velocitat efectiva era de 11.111 kbps sempre a través de la DSN .Per a aquestes comunicacions es va fer servir la antena de grans guanys de 1.5 m, que totalment desplegada media 5.5 m.
Día de llançament:25-Setembre-1992 17:05:01
Massa: 1018 Kilograms
Altres noms:
-MGCO
-Mars Geoscience/Climatology Orbiter
-22136
Potència nominal de sortida: 1147 W
Breu descripció:
-La Mars Observer, primera de la sèrie de missions planetàrias Observer, estava disenyada per estudiar la geociència i el clima de Mart. Els principals objetius cientícfics de la missió eren:
-Determinar els elements globals i la composició mineral del mate
rial de la superficie.-Definir globalmente la topografía i el camp gravitacional.
-Establir la naturalesa del camp magnétic marcià.
-Determinar la distribució espacial i temporal, l'abundància i fonts.
-Explorar l'estructura i circulació de l'atmósfera.
-El cost total de la missió Mars Observer, inclòu desenvolopament, construcció, llançament i suport des de la Terra es va calcular en $980 millons.
El FALLO:
El 21 de agost del 1993 (tres dias abans de la inserció en l'órbita) es va perdre el contacte amb la Mars Observer per raons desconegudes i no s'ha tornat a reestablir. No se sap si la nau estava capacitada per seguir de froma el programa i entrar en una órbita de Mart o no i va sobrevolar Mart i ara está en una órbita heliocéntrica. Encara que no es va conseguir cap de els objetius principals, es van recollir dades en el mode creue fins que es va pedre el contacte.
Informació de telecomunicació:
Els plans de suport (per la DSN) per la misió Mars Observer pasavan per una antena de 34 m durant 10 h en funció de seguiment. La antena de 70 m es faria servir de forma ocasional també per al seguiment pero a més velocitat de datos.
Encara que en teoria els ratis de telemtría anaven desde 0.250 fins a 40.000 kbps, la velocitat efectiva era de 11.111 kbps sempre a través de la DSN .Per a aquestes comunicacions es va fer servir la antena de grans guanys de 1.5 m, que totalment desplegada media 5.5 m.
jueves, 10 de mayo de 2007
PREMIS NOBEL
1. Física - Georges Charpak
2. Química - Rudolph A Marcus
3. Medicina - Edmond H Fischer, Edwin G Krebs
4. Literatura - Derek Walcott
5. Pau - Rigoberta Menchu Tum
6. Economía - Gary Becker
1. Georges Charpak
Biografia Va néixer l'1 d'agost de 1924 a la ciutat de Dabrowica, en aquells moments situada a Polònia i que avui dia rep el nom de Dubrovytsia i forma part d'Ucraïna, en una família d'arrels jueves. L'any 1931 la seva família es traslladà a França, establint la seva residència a París.
Durant la Segona Guerra Mundial Charpak va allistar-se a la Resistència francesa i fou fet presoner per les autoritats del govern col·laboracionista de Vichy l'any 1943. El 1944 va ser deportat a un camp de concentració nazi de Dachau, on va romandre fins que el camp va ser alliberat l'any 1945. Després de graduar-se del liceu de Montpeller va entrar a l'Escola Superior de Mines de París, una de les més prestigioses escoles d'enginyeria a França, aconseguint la nacionalitat francesa l'any següent.
Es va graduar el 1948 i entre els anys 1947 i 1949 va treballar al Centre National de la Recherche Scientifique , on va rebre el seu doctorat l'any 1954 en física nuclear. El 1959 va unir-se al projecte europeu del CERN a Ginebra i el 1984 va esdevenir professor a l'Escola d'Estudis Avançats en Física i Química a París.
Des de l'any 1985 és membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències.
Recerca científica
Gran defensor de l'energia nuclear la seva recerca es concentrà al voltant de la física de partícules, en concret en l'invent i el desenvolupament de detectors de partícules i especialment en la creació de la càmara proporcional multifilar, de múltiples aplicacions, des de la física pura a les aplicacions en camps tan diversos com l'enginyeria aeronàutica o la biologia.
L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física per la invenció i desenvolupament de detectors de partícules.
2. Rudolph A. Marcus
2. Química - Rudolph A Marcus
3. Medicina - Edmond H Fischer, Edwin G Krebs
4. Literatura - Derek Walcott
5. Pau - Rigoberta Menchu Tum
6. Economía - Gary Becker
1. Georges Charpak
Biografia Va néixer l'1 d'agost de 1924 a la ciutat de Dabrowica, en aquells moments situada a Polònia i que avui dia rep el nom de Dubrovytsia i forma part d'Ucraïna, en una família d'arrels jueves. L'any 1931 la seva família es traslladà a França, establint la seva residència a París.Durant la Segona Guerra Mundial Charpak va allistar-se a la Resistència francesa i fou fet presoner per les autoritats del govern col·laboracionista de Vichy l'any 1943. El 1944 va ser deportat a un camp de concentració nazi de Dachau, on va romandre fins que el camp va ser alliberat l'any 1945. Després de graduar-se del liceu de Montpeller va entrar a l'Escola Superior de Mines de París, una de les més prestigioses escoles d'enginyeria a França, aconseguint la nacionalitat francesa l'any següent.
Es va graduar el 1948 i entre els anys 1947 i 1949 va treballar al Centre National de la Recherche Scientifique , on va rebre el seu doctorat l'any 1954 en física nuclear. El 1959 va unir-se al projecte europeu del CERN a Ginebra i el 1984 va esdevenir professor a l'Escola d'Estudis Avançats en Física i Química a París.
Des de l'any 1985 és membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències.
Recerca científica
Gran defensor de l'energia nuclear la seva recerca es concentrà al voltant de la física de partícules, en concret en l'invent i el desenvolupament de detectors de partícules i especialment en la creació de la càmara proporcional multifilar, de múltiples aplicacions, des de la física pura a les aplicacions en camps tan diversos com l'enginyeria aeronàutica o la biologia.
L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física per la invenció i desenvolupament de detectors de partícules.
2. Rudolph A. Marcus
Va néixer el 21 de juliol de 1923 a la ciutat canadenca de Mont-real. Va estudiar química a la Universitat McGill , on es graduà el 1943 i doctorà el 1946. Posteriorment es va dedicar a la docència entre els anys 1956 i 1965 a l'Institut Politècnic de Brooklyn, situat a la ciutat de Nova York, entre 1965 i 1978 a la Universitat d'Illinois i posteriorment a l'Institut Tecnològic de Califòrnia. L'any 1958 li fou concedida la nacionalitat nord-americana.
Recerca científica
A finals de la dècada del 1950 i principis de la del 1960 va formular la seva teoria sobre les reaccions d'òxid-reducció, anomenades redox. Els seus estudis sobre les reaccions unimoleculars i l'estat de transició i colisió el permeté elaborar l'any 1952 la Teoria RRKM, ampliació de l'antecessora Teoria RRK elaborada per Oscar Knefler Rice, Herman Carl Ramsperger i L.S. Kassel els anys 1927 i 1928.
L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química per la seva contribució a la teoria de les reaccions de transferència electrònica en els sistemes químics.
3. Edmond H Fischer, Edwin G Krebs
Edmond H Fischer
A finals de la dècada del 1950 i principis de la del 1960 va formular la seva teoria sobre les reaccions d'òxid-reducció, anomenades redox. Els seus estudis sobre les reaccions unimoleculars i l'estat de transició i colisió el permeté elaborar l'any 1952 la Teoria RRKM, ampliació de l'antecessora Teoria RRK elaborada per Oscar Knefler Rice, Herman Carl Ramsperger i L.S. Kassel els anys 1927 i 1928.
L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química per la seva contribució a la teoria de les reaccions de transferència electrònica en els sistemes químics.
3. Edmond H Fischer, Edwin G Krebs
Edmond H Fischer
BiografiaVa néixer el 6 d'abril de 1920 a la ciutat xinesa de Xangai però als 7 anys retornà amb la seva família al seu país d'origen, Suïssa. Estudià química a la Universitat de Ginebra, on es llicencià l'any 1947 especialitzant-se primer en química orgànica. L'any 1950 es traslladà als Estats Units per treballar com a investigador associat de l'Institut Tecnològic de Califòrnia, càrrec que abandonà per esdevenir membre de l'equip de recerca i catedràtic de bioquímica a la Universitat de Washington situada a Seattle.
Recerca científica
Inicià la seva recerca al voltant de l'estructura dels polisacàrids i els enzims necessaris per a la seva síntesi i trencament.
Durant la seva estada a la Universitat de Washington inicià la seva col·laboració amb Edwin Gerhard Krebs realitzant estudis sobre el glucogen fosforilat, definint una sèrie de reaccions que conduïen a l'activació o inactivació d'aquest enzim segons l'acció de les hormones i el calci, i descobrint en aquest procés la fosforilació reversible de les proteïnes pel qual una proteïncinasa té la capacitat de transformar un grup de fosfats des del trifosfat d'adenosina (ATP) a una proteïna. La forma i la funció de la proteïna s'altera permetent-la participar en un cert procés biològic.
L'any 1992 ambdòs científics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per descobrir com la fosforilació de les proteïnes són usades en els processos de regulació biològica.
Edwin G Krebs
Biografia
Va néixer el 6 de juny de 1918 a la ciutat de Lansing, població situada a l'estat nord-americà de Iowa. L'any 1936 va iniciar els seus estudis de medicina a la Universitat d'Illinois, graduant-se el 1943 a la Universitat Washington de Saint Louis. Posteriorment s'especialitzà en bioquímica gràcies a la seva estada al laboroatori de Carl i Gerty Cori. El 1948 fou nomenat professor assistent de la Universitat de Washington, situada a Seattle, de la qual en fou posteriorment catedràtic.
Recerca científica
L'any 1953 conegué Edmond Henri Fischer, moment en el qual aquest arribà a la Univeristat de Washington, amb el qual desenvolupà la seva futura recerca al voltant dels enzims del glucogen fosforilat, observant com existeix una reacció del sistema muscular que regula l'activitat d'aquests enzims. Aconseguiren definir una sèrie de reaccions que conduïen a l'activació o inactivació d'aquest enzim segons l'acció de les hormones i el calci, i descobrint en aquest procés la fosforilació reversible de les proteïnes pel qual una proteïncinasa té la capacitat de transformar un grup de fosfats des del trifosfat d'adenosina (ATP) a una proteïna.
L'any 1992 ambdòs científics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per descobrir com la fosforilació de les proteïnes són usades en els processos de regulació biològica.
L'any 1953 conegué Edmond Henri Fischer, moment en el qual aquest arribà a la Univeristat de Washington, amb el qual desenvolupà la seva futura recerca al voltant dels enzims del glucogen fosforilat, observant com existeix una reacció del sistema muscular que regula l'activitat d'aquests enzims. Aconseguiren definir una sèrie de reaccions que conduïen a l'activació o inactivació d'aquest enzim segons l'acció de les hormones i el calci, i descobrint en aquest procés la fosforilació reversible de les proteïnes pel qual una proteïncinasa té la capacitat de transformar un grup de fosfats des del trifosfat d'adenosina (ATP) a una proteïna.
L'any 1992 ambdòs científics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per descobrir com la fosforilació de les proteïnes són usades en els processos de regulació biològica.
4.Derek Walcott
BiografiaVa néixer el 23 de gener de 1930 a la ciutat de Castries, capital de l'estat insular de Saint Lucia. Va estudiar literatura anglesa a la Universitat de les Índies Occidentals de Jamaica i el 1953 va traslladar-se a Trinitat i Tobago, on va fundar el Taller de Teatre de Trinitat i va produir les seves primeres obres. Actualment és catedràtic de literatura i composició a la Universitat de Boston (EUA).
Actualment viu entre la zona del Carib i la ciutat de Nova York.
Obra literària
El seu treball, que desenvolupà idependentment de les escoles de Sud-amèrica i Europa, està immers en la corrent denominada realisme màgic i es relaciona intensament amb simbolisme del mite i de la seva relació amb la cultura.
L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una obra poètica de gran lluminositat, sostingut per una visió històrica, sent el resultat d'una comissió multicultural.
El seu treball, que desenvolupà idependentment de les escoles de Sud-amèrica i Europa, està immers en la corrent denominada realisme màgic i es relaciona intensament amb simbolisme del mite i de la seva relació amb la cultura.
L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una obra poètica de gran lluminositat, sostingut per una visió històrica, sent el resultat d'una comissió multicultural.
5.Rigoberta Menchu Tum
BiografiaVa néixer el 9 de gener de 1959 a la població guatemalenca de Chimel, situada al Departament de El Quiché, en una comunitat rural on els seus pares guadien de molt bona reputació, sent el seu pare un activista en favor dels drets dels indígenes i la seva mare experta en medicina tradicional Maia.
Molta de la popularitat de la seva obra li vingué del seu llibre autobiogràfic de 1982-1983 Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia (en anglès I, Rigoberta Menchú). El llibre fou realment escrit per Elisabeth
Burgos a partir de les converses amb Rigoberta. En el seu llibre, Rigoberta explica com va començar a treballar en una finca de cafè als cinc anys d'edat, en condicions tan péssimes que foren la causa de la mort de germans i amics seus.
Activisme social
El Premi Nobel de la Pau de 1992 li fou atorgat en reconeixement del seu treball per la justícia social i reconciliació etno-cultural basat en el respecte als drets dels indígenes, coincidint amb el cinquè centenari de l'arribada de Colom a Amèrica, i amb la declaració de 1993 com Any Internacional dels Pobles Indis.
El Premi Nobel de la Pau de 1992 li fou atorgat en reconeixement del seu treball per la justícia social i reconciliació etno-cultural basat en el respecte als drets dels indígenes, coincidint amb el cinquè centenari de l'arribada de Colom a Amèrica, i amb la declaració de 1993 com Any Internacional dels Pobles Indis.
6. Gary Becker
BiografiaVa néixer el 2 de desembre de 1930 a la ciutat de Pottsville, població situada a l'estat nord-americà de Pennsilvània. Va estudiar economia a la Universitat de Princeton, on es graduà l'any 1951 i el 1955 realitzà el seu doctorat a la Universitat de Chicago, sota la direcció de Milton Friedman i Theodore Schultz. Posteriorment va treballar a l'Oficina Nacional d'Investigació Econòmica i va ser professor a les universitats de Columbia i Chicago, on va conèixer a George Stigler.
Recerca econòmica
Partint del seu "enfocament econòmic" i interessat en la microeconomia, Becker va afirmar que els individus actuen de manera racional. Va investigar aquest supòsit en quatre àrees d'anàlisis: capital humà, criminalitat, discriminacions per sexe o raça i comportament de les famílies. Per a Becker, la família és una fàbrica de béns domèstics (menjar, allotjament) produïts amb temps i béns de mercat. El preu d'aquests té dos components: els preus de mercat i el cost d'oportunitat del temps. Si la renda de la família augmenta, resulta antieconòmic mantenir a un membre de la família treballant en la casa.
L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia per ampliar el domini de l'anàlisi microeconòmic a una àmplia gamma del comportament i de la interacció humana.
Partint del seu "enfocament econòmic" i interessat en la microeconomia, Becker va afirmar que els individus actuen de manera racional. Va investigar aquest supòsit en quatre àrees d'anàlisis: capital humà, criminalitat, discriminacions per sexe o raça i comportament de les famílies. Per a Becker, la família és una fàbrica de béns domèstics (menjar, allotjament) produïts amb temps i béns de mercat. El preu d'aquests té dos components: els preus de mercat i el cost d'oportunitat del temps. Si la renda de la família augmenta, resulta antieconòmic mantenir a un membre de la família treballant en la casa.
L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia per ampliar el domini de l'anàlisi microeconòmic a una àmplia gamma del comportament i de la interacció humana.
Automobils fets el 92
Mitsubishi Lancer Evolution IX
El Mitsubishi Lancer Evolucion IX (o tambe anumenat EVO) te 280 CV de potència màxima a 6.500 rpm (abans 265 CV).Es el 2n model de l'EVO inaugurat el salo de l'automobil de Ginebra el 1992. El motor continua sent un quatre cilindres de 2 litres de cilindrada amb turbo. La principal diferència és que porta un sistema de distribució variable que canvia la fase d'obertura, tancament i també l'alçada de les vàlvules d'admissió, a aquest sistema Mitsubishi li crida "MIVEC".

El turbo també ha estat millorat i s'ha instal·lat una caixa de canvis de sis velocitats (abans de cinc). Tot això afavoreix el consum i les prestacions, ja que ara és capaç d'accelerar de 0 a 100 km/h en 5,7 segons, assolir els 250 km/h de velocitat màxima i tenir un consum miGener 2006.
La tracció és a les quatre rodes i té un diferencial central amb un sistema autoblocante per embragatge multidisc anomenat "Super ACD". Es poden seleccionar tres programes diferents: "Tarmac", "Snow" i "Gravel". El diferencial posterior incorpora un sistema que intervé en la trajectòria modificant la relació de parell entre les rodes posteriors "AYC".
La suspensió és gairebé igual, només canvien els mollsmolles posteriors que són més curts. Els frens són els mateixos que en l'EVO VIII (l'entarior), uns Brembo. Els pneumàtics tenen una mesura de 235/45 R17 93 W.

Estèticament té modificacions per millorar el comportament i el rendiment de certs elements. El paragolpes davanter és diferent per millorar la refrigeració del motor i l'aerodinàmica. Al darrere també hi ha canvis. Tant les barres laterals de protecció de la carrosseria, com el sostre, estan fabricats en alumini, així com el capot i les aletes davanteres g de 10,6 litres als 100 km (3 dècimes menys).
Gener 2006 .
En l'interior trobem uns seientsassentaments firmats per Recaro, amb una tapisseria nova de cuir i Alcantara. El volant, de Momo, té un disseny nou. El quadre de comandament continua sent molt sobri, ara amb detalls que imiten a la fibra de carboni i el titani, però porta l'imprescindible, encara que el quadre d'instrumentació és més que suficient.

Està en venda en tres versions: "Evolution IX", "Sport" i "Ultimate". La primera costa 42.900 €, la "Sport" 43.900 € i inclou un aleró posterior de fibra de carboni molt més gran que el de sèrie. Finalment l'"Ultimate", que puja fins als 44.900 € però incorpora l'aleró de fibra de carboni, llantes BBS i amortidors especials de Bilstein. Paro ara, desprès de 15 anys, el seu valor sa abaixat.
Jeep Grand Cherokee Limited
El 1992 va entrar al mercat un automòbil que marcaria una nova tendència dins del tot terreny. El nou Jeep Grand Cherokee era el que avui es coneix comcom a S.U.V (Sport Utiliy Vehicle), per entendre'ns millor un tot terreny llauger, un cotxe que majoritàriament aniria per asfalt, però que en un moment donat pogués entrar en alguna zona complicada en el camp.Jeep es va proposar crear un vehicle habitable, confortable, amb bones prestacions per carretera, luxós i apte per al camp. Totes les característiques excepte la del camp ja es trobaven en berlines d'alta gamma. En aquella època sol existien els tot terrenys com vehicle de treballfeina (encara que amb el Range Rover les coses ja van canviar), no va ser fins a l'arribada del Grand Cherokee quan es va obrir un nou mercat. Un mercat, que avui en dia, com vostès saben, és replet de models.

En l'apartat mecànic ens trobem amb un motor de 4 litres de cilindrada i més de 180 cv de potència. És un 6 cilindres en línia especialment suaus i elàstics, ajudat per una caixa de canvis automàtica de quatre relacions que per a un ús esportiu és nefasta, però que per a ciutat i una conducció tranquil·la és molt bona. També té reductora, molt eficaç per fer camins o zones especialment complicades amb forts pendents i desnivells.Si fem una mirada al voltant de l'habitacle servirà per apreciar la bona qualitat general de tots els materials. Sobretodo se'ls veu duradors i amb un tacte esponjós dels plàstics el qual agraïm quan ens donem algun cop entrant o sortint del cotxe. Volant de cuir amb coixí de seguretat i botons per regular la velocitat automàticament, climatitzador, radi-casset que sona a la perfecció, nombrosos buits per deixar objectes, en general un assortiment d'elements que ara ens semblen normals però que el 1992 eren difícils de trobar en la majoria d'automòbils. L'única nota negativa de l'habitacle és la seva guantera, si bé tenim molts buits on deixar les coses, es feta en falta una més gran. Les places posteriors són una altra meravella de la comoditat, emulant a les davanteres, són perfectes per anar tranquil·lament de passatger observant el paisatge.

Blog fet per : Nil Tomàs i Jaume Masnou
El Mitsubishi Lancer Evolucion IX (o tambe anumenat EVO) te 280 CV de potència màxima a 6.500 rpm (abans 265 CV).Es el 2n model de l'EVO inaugurat el salo de l'automobil de Ginebra el 1992. El motor continua sent un quatre cilindres de 2 litres de cilindrada amb turbo. La principal diferència és que porta un sistema de distribució variable que canvia la fase d'obertura, tancament i també l'alçada de les vàlvules d'admissió, a aquest sistema Mitsubishi li crida "MIVEC".

El turbo també ha estat millorat i s'ha instal·lat una caixa de canvis de sis velocitats (abans de cinc). Tot això afavoreix el consum i les prestacions, ja que ara és capaç d'accelerar de 0 a 100 km/h en 5,7 segons, assolir els 250 km/h de velocitat màxima i tenir un consum miGener 2006.
La tracció és a les quatre rodes i té un diferencial central amb un sistema autoblocante per embragatge multidisc anomenat "Super ACD". Es poden seleccionar tres programes diferents: "Tarmac", "Snow" i "Gravel". El diferencial posterior incorpora un sistema que intervé en la trajectòria modificant la relació de parell entre les rodes posteriors "AYC".
La suspensió és gairebé igual, només canvien els mollsmolles posteriors que són més curts. Els frens són els mateixos que en l'EVO VIII (l'entarior), uns Brembo. Els pneumàtics tenen una mesura de 235/45 R17 93 W.

Estèticament té modificacions per millorar el comportament i el rendiment de certs elements. El paragolpes davanter és diferent per millorar la refrigeració del motor i l'aerodinàmica. Al darrere també hi ha canvis. Tant les barres laterals de protecció de la carrosseria, com el sostre, estan fabricats en alumini, així com el capot i les aletes davanteres g de 10,6 litres als 100 km (3 dècimes menys).
Gener 2006 .
En l'interior trobem uns seientsassentaments firmats per Recaro, amb una tapisseria nova de cuir i Alcantara. El volant, de Momo, té un disseny nou. El quadre de comandament continua sent molt sobri, ara amb detalls que imiten a la fibra de carboni i el titani, però porta l'imprescindible, encara que el quadre d'instrumentació és més que suficient.

Està en venda en tres versions: "Evolution IX", "Sport" i "Ultimate". La primera costa 42.900 €, la "Sport" 43.900 € i inclou un aleró posterior de fibra de carboni molt més gran que el de sèrie. Finalment l'"Ultimate", que puja fins als 44.900 € però incorpora l'aleró de fibra de carboni, llantes BBS i amortidors especials de Bilstein. Paro ara, desprès de 15 anys, el seu valor sa abaixat.
Jeep Grand Cherokee Limited
El 1992 va entrar al mercat un automòbil que marcaria una nova tendència dins del tot terreny. El nou Jeep Grand Cherokee era el que avui es coneix comcom a S.U.V (Sport Utiliy Vehicle), per entendre'ns millor un tot terreny llauger, un cotxe que majoritàriament aniria per asfalt, però que en un moment donat pogués entrar en alguna zona complicada en el camp.Jeep es va proposar crear un vehicle habitable, confortable, amb bones prestacions per carretera, luxós i apte per al camp. Totes les característiques excepte la del camp ja es trobaven en berlines d'alta gamma. En aquella època sol existien els tot terrenys com vehicle de treballfeina (encara que amb el Range Rover les coses ja van canviar), no va ser fins a l'arribada del Grand Cherokee quan es va obrir un nou mercat. Un mercat, que avui en dia, com vostès saben, és replet de models.

En l'apartat mecànic ens trobem amb un motor de 4 litres de cilindrada i més de 180 cv de potència. És un 6 cilindres en línia especialment suaus i elàstics, ajudat per una caixa de canvis automàtica de quatre relacions que per a un ús esportiu és nefasta, però que per a ciutat i una conducció tranquil·la és molt bona. També té reductora, molt eficaç per fer camins o zones especialment complicades amb forts pendents i desnivells.Si fem una mirada al voltant de l'habitacle servirà per apreciar la bona qualitat general de tots els materials. Sobretodo se'ls veu duradors i amb un tacte esponjós dels plàstics el qual agraïm quan ens donem algun cop entrant o sortint del cotxe. Volant de cuir amb coixí de seguretat i botons per regular la velocitat automàticament, climatitzador, radi-casset que sona a la perfecció, nombrosos buits per deixar objectes, en general un assortiment d'elements que ara ens semblen normals però que el 1992 eren difícils de trobar en la majoria d'automòbils. L'única nota negativa de l'habitacle és la seva guantera, si bé tenim molts buits on deixar les coses, es feta en falta una més gran. Les places posteriors són una altra meravella de la comoditat, emulant a les davanteres, són perfectes per anar tranquil·lament de passatger observant el paisatge.

Blog fet per : Nil Tomàs i Jaume Masnou
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
